Imaginació

La botiga al carrer. Igualada

No he quedat gaire satisfet de les fotografies que he fet aquestes vacances. Acostumat, últimament, a les fotografies lluminoses i brillants que sempre surten quan les faig amb el mòbil, tinc la mania que les que faig amb la càmera resulten grises, tristes. I no sé si és perquè jo he perdut la traça que podia tenir fent-la anar o perquè hi ha alguna cosa a la màquina que no va a l’hora.

Amb el propòsit de sortir de dubtes, he decidit anar a fer provatures aprofitant que avui, aquí, és dia de botigues al carrer i, per tant, dia de carrers animats. Almenys així se suposa. Però no he aconseguit dissipar els meus recels perquè tampoc avui he quedat satisfet amb els resultats. És ben bé que hi ha dies que la inspiració no ens acompanya i avui deu ser un d’aquests dies.

Em penso que la càmera no té res i que sóc jo qui té el problema. Potser és el meu nivell d’auto exigència o potser és que he de fer un pas endavant en els meus escassos coneixements de fotografia. Per si de cas, he decidit començar per revisar-los i posar-me al dia, practicar més i treure més suc a la càmera, que és bona i segur que pot millorar els resultats de la del mòbil, per molta resolució i lluminositat que aquesta tingui.

 

 

Com que a mi això de les botigues no em va massa ―la majoria són de roba i de sabates, sobretot de dona―, he aprofitat la passejada per ficar-me en una llibreria, que no és de les que sovintejo encara que és l’última que vaig visitar, on vaig comprar-me “Joc brut”, d’en Pedrolo. Continuo sense d’entendre el sistema de classificació que hi fan servir i he anat molt perdut ―ja em va passar l’altra vegada― encara que no buscava cap cosa concreta. Al final, he marxat sense comprar res perquè m’he atabalat: hi ha autors tan prolífics que em deprimeix veure la quantitat de llibres que tenen a la venda simultàniament i me’n dono vergonya de pretendre escriure.

Jo voldria presentar-me al concurs de micro relats de la biblioteca i encara he de trobar un argument quan hi ha qui té tanta imaginació!

Xemeneia de Cal Font. Igualada.

Xemeneia de Cal Font. Igualada.

3 thoughts on “Imaginació

  1. Diuen que les fotos han de reposar, difícilment ens agradaran els resultats perquè els associem a l’experiència viscuda o a la imatge imaginada. (Em passa cada dia)

    El mòbil té la virtut de fer imatges lluminoses, contrastades i cridaneres però és ell qui decideix. Amb la càmera som nosaltres els que prenem les decisions, són llenguatges diferents i planetes antagònics.

    Jo les fotos les veig molt correctes i ben exposades. La de les sabates i la de l’estàtua de la xiqueta m’agraden molt, a més el desenfocament selectiu és brutal.

    Veig que tens una D60, pel que sé d’ella és una molt bona càmera.
    És paciència, ànim i perseverança. Però bé, jo em prenc això de la fotografia d’una manera molt personal i poc puc dir o aportar, només enviar-te ànims.

    Els relats et surten sols i em dones sana enveja. El no saber escriure és una altra de les meves frustracions.

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.