Noruega

Bandera noruega.

Ara, els dies ja tornen a passar estúpidament.

Ella, a la feina. Jo, a casa amb l’ordinador, barallant-m’hi perquè no m’ordena les fotografies de les vacances com vull i, rebel, ja me n’ha perdut unes quantes. I, com més m’hi entesto, més m’ho enreda tot.

Malgrat tot, avui ja he decidit començar a treballar.

― 1 ―

Els noruecs són gent pacífica i educada. Qualsevol persona pot arribar sense entrebancs fins al guàrdia de la porta del Palau Reial, a Oslo.

Oslo. Palau Reial
Oslo. Palau Reial

Això tot i haver patit un doble atac terrorista el juliol de 2011. Primer, 8 persones van morir a la capital en l’explosió d’un cotxe bomba. Era una maniobra per a concentrar l’atenció policial mentre un boig que disparava indiscriminadament, matava 69 joves socialistes en un campament a l’illa d’Utøya.

L’atemptat va modificar el protocol de seguretat de palau. Fins aleshores, la bandera noruega hi onejava quan el rei era a dins. Després, es va decidir que la senyera només es trauria quan Harald V fos fora del país.

― 2 ―

Noruega és un dels països més riscs del món. Té 5,3 milions d’habitants distribuïts de manera desigual en 324.000 km2 de territori inhòspit i feréstec en gran part. Catalunya és 10 vegades més petita i l’habiten 7,5 milions de catalans.

Noruega és el territori que ocuparen els vikings que, a més de guerrers i conqueridors ―que és com més se’ls coneix―, també van ser comerciants. I, segons la creença popular, també és el país dels trolls, com ara els nostres follets, però lletjos, perversos i fins i tot gegantins.

Dels primers en queda l’empremta. Dels segons, unes rèpliques en cartó o escaiola a botigues i parcs infantils.

El territori és avui un país quin estat impulsa el benestar dels ciutadans i controla el petroli i l’energia hidroelèctrica, tot i que hi funciona el lliure mercat.

― 3 ―

Noruega és un estat sobirà des del 17 de maig de 1814, quan es desempallegà dels vincles que l’havien mantingut “unida” durant més de 400 anys primer a Dinamarca i després a Suècia. L’idioma noruec té dues versions, el bokmål i el nynorsk. El sami és igualment oficial a Laponia.

El rei és cap de l’estat amb funcions cerimonials. Els ciutadans trien el parlament i els parlamentaris escullen un quart d’entre ells per la cambra alta. Els altres tres quarts romanen a la cambra baixa.

Els noruecs van decidir no integrar-se a la Unió Europea, però formen part de l’Espai Econòmic Europeu. La moneda és la corona noruega: NOK, però no cal amoïnar-se per comprar-ne abans d’anar-hi perquè allà fins i tot un cafè es pot pagar amb la targeta.

― 4 ―

El Manuel és el guia que ens va acompanyar tot el viatge. És madrileny. Fa 20 anys que va anar a Bergen becat per a aprendre noruec i ja no ha tornat a Espanya. Summament discret, mai explicà per què, fet que excità la imaginació dels viatgers i alimentà tota mena de teories.

Gairebé el 72% de la població del país pertany a l’església evangèlica luterana ―que és estatal i finançada per l’erari públic―, però els noruecs no són religiosos. Hi ha una mena d’acudit que diu que un noruec només entra a l’església per batejar-se i per acomiadar-se del món. Però això no és exacte, diu el Manuel. Els noruecs celebren el Nadal reunint-se a casa amb la família i els amics, i van a la missa del gall. Així que, a l’església hi van almenys un cop l’any. I a casaments i batejos. I a enterraments d’altres, és clar.

El Nadal familiar és una tradició tan arrelada que hi ha hotels i restaurants que tanquen perquè els empleats puguin gaudir-la. No és bona idea anar de viatge a Noruega per Nadal. Al carrer, l’ambient és inexistent.

― 5 ―

Sis-centes cinquanta mil ànimes habiten Oslo. Tot i ser la capital del regne no és gran i, sobretot, no és vertical com les ciutats d’altres països més meridionals. Aquests fets li confereixen un encant indiscutible.

A Oslo hi ha la seu de la Fundació Nobel. El de la Pau és l’únic Premi Nobel que es lliura a Oslo, a l’Ajuntament, un funcional edifici de maons vermells decorat amb motius de la història, la cultura i els oficis noruecs. La resta, es lliura a Estocolm, la capital de la veïna Suècia.

A Oslo també hi ha el museu Munch, i l’Òpera & Ballet de Noruega, un edifici de marbre de Carrara blanc que sembla sorgir de l’aigua, imitant la part visible d’un iceberg. Des del terrat, al qual es pot accedir caminant per les àmplies rampes exteriors, hi ha bones panoràmiques del fiord i de la ciutat.

I més coses interessants. El Palau Reial, jardins, la fortalesa d’Akershus, la ciutat antiga, museus i una intensa activitat cultural, però estèticament no m’estava entusiasmant fins que no ens van portar al parc d’escultures de Vigeland. Allà sí que vaig xalar. Gustav Vigeland (1869-1943) hi consagrà tota la vida al seu disseny i construcció. Tot el que hi ha en aquell espai fou concebut i fet per ell, incloent-hi més de 200 escultures de bronze, granit i ferro forjat. Una obra titànica que rep més d’un milió de visites l’any.

― 6 ―

Els fiords són valls d’origen glacial i a Noruega n’hi ha moltíssims. No és l’únic lloc del món on hi ha, però sí on n’hi ha més. Els noruecs conformen l’espectacular paisatge de l’oest del país i són reconeguts per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. Allà és on vam anar.

Diuen que l’estiu és l’època ideal per a visitar-los. Té sentit. La natura assoleix la seva màxima esplendor després del llarg hivern i, amb el desglaç, l’aigua cau a dolls per les cascades, i el bon temps convida a sortir i a gaudir de la vida a l’aire lliure.

Aquest estiu hi ha hagut temperatures insòlites en aquelles latituds. Per això, s’han produït alguns incendis forestals, cosa inaudita, perquè els boscs noruecs sempre són verds i humits pel règim de precipitacions. És més habitual que cremin cases, perquè moltes són de fusta. I amb teulades construïdes a la manera ancestral, amb fins a cinc capes d’escorça d’arç sobre les quals s’escampa terra. La vegetació creix, i creix tant que diuen que hi ha qui, fins i tot, enfila una cabra de tant en tant perquè la mantingui a ratlla.

El dia és llarg a l’estiu, i el temps inestable i canviant, però hem estat de sort i només ha plogut un dia. Tot i això sempre anàvem proveïts de capellina i paraigua. El cel, sovint és gris i convida a la melangia i la introspecció. Digueu-me extravagant, però a mi m’agrada.

No hem anat a l’aventura, que també s’hi pot anar. Hem estat a llocs on arriba un autobús, un tren o un vaixell. Llocs civilitzats, doncs, però he tornat a Catalunya amb les retines impregnades de la bellesa d’aquell país. I convençut que el progrés pot respectar la natura.

― 7 ―

Hem circulat per carreteres d’un sol carril per sentit de marxa. Algunes ―de muntanya― no tenen pintada ratlla al mig i són tan estretes que disposen d’eixamplaments als vorals per a cedir el pas a qui ve de cara o al vehicle que té la maniobra més complicada. A Trollstigen és esgarrifós veure com els autocars agafen aquells revolts fent ziga-zaga cada cop més amunt. Ara, la carretera és d’ús exclusivament turístic. A l’hivern ha de romandre tancada per la neu i el glaç, i no es reobre fins que no ha estat revisada exhaustivament per bombers i policia.

Les carreteres estan ben conservades i quan es fa un nou traçat s’elimina el material no degradable de l’anterior, per facilitar que la vegetació torni a créixer.

Els noruecs respecten els senyals i als altres conductors. No fan avançaments temeraris, ni toquen irats la botzina.

Hem navegat per les aigües impol·lutes dels fiords. Ni una taca d’oli, ni un paper, tot i que cada dia les solquen vaixells enormes, creuers amb milers de persones a bord, i multitud d’altres embarcacions més petites. I transbordadors per enllaçar carreteres, que n’hi ha molts.

― 8 ―

Des de temps immemorial, a Noruega tenen pesca i boscs en abundància. També  hi ha minerals. I tanta aigua que és gratuïta i no es paga si no és que es vol embotellada. Als establiments hostalers sempre hi ha una gerra o una font de les que pots servir-te tanta com en vulguis.

Des de finals dels 60, també tenen gas i petroli. L’esforç dels noruecs que hi treballen mar endins i la bona gestió de l’estat, han enriquit el país. La descoberta també ha afectat la manera de viure de les famílies, separades per llargues estades a les plataformes.

Deia el Manuel ―el guia― que els noruecs no són solidaris ni empàtics per iniciativa pròpia. No ho deia exactament així ―aquest és el resum que jo faig―, però afegia que si els demanes ajuda, te la donen i són amables i correctes. Jo ja en tinc prou amb això, no em calen afalacs gratuïts.

Cada poble té la seva manera de fer, conformada per un munt de circumstàncies ―entre les quals geogràfiques i històriques―. És evident que els noruecs d’avui tenen una manera d’entendre la vida que els ha permès no només erradicar la pobresa sinó també tenir un alt nivell de vida.

I ara ve quan em direu que és perquè és un país ric. I no, no és aquesta la raó de l’èxit d’un model de benestar. És la manera de gestionar els recursos allò que fa la diferència. No és incompatible la riquesa d’un país amb la pobresa dels seus habitants. Tot depèn de com es gestionin els recursos i de com es distribueixi la riquesa que en generen. I cal dir que això ho han fet molt bé els polítics noruecs, evitant que els sectors estratègics estiguin en mans privades i revertint els guanys en la societat. Els recursos naturals del país són de tots els paisans.

Aquesta solidaritat és la que m’agrada i la que fa que Noruega sigui un dels països amb millor educació del món. I el més democràtic ―ja fa 10 anys consecutius que ocupa el 1r lloc d’aquesta classificació mundial elaborada per The Economist―. I no sé si també el més net, però el cert és que no he vist brutícia per terra als carrers, ni cagades de gos, ni xiclets enganxats. Noruega ocupa els primers llocs en molts altres indicadors. Combinats, fan que sigui el país del món amb millors condicions socials per a viure-hi. Probablement, diuen els experts.

Aquests dies, s’ha sabut que el ministre noruec de pesca havia marxat de vacances a Iran amb la seva xicota sense advertir-ho. A més, duia el mòbil oficial, cosa que té prohibida per seguretat. Ha estat reprès per la primera ministra per ambdues coses i tot seguit ha dimitit.

Així que espero que entengueu que hagi vingut tant enamorat d’aquell país, i amb tantes ganes de tornar-hi. I frisant de fer la república aquí d’una santa vegada, perquè estic segur que amb la república, Catalunya tornarà a ser rica i plena, com deien els segadors. Com és Noruega.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.