Homo sensorium

Em sembla que m’he posat en un bon merder.

Cada nit, havent sopat, veiem un episodi d’alguna sèrie abans d’anar a dormir. Ara estem veient Sense8, que no és nova com acabo de comprovar, i ja anem per la segona temporada. Veient l’episodi que tocava ahir a la nit, vaig pensar que podria escriure una recomanació, una mena de crítica, dirigida a una meva amiga, aficionada als temes científics pel que veig en els seus perfils de Facebook i Twitter, doncs a ella no la conec personalment.

Òbviament, si pensava recomanar-la, és perquè la sèrie m’està agradant i pensava abocar en el meu relat les raons per les quals penso que m’agrada. Però ara, quan m’he posat a la feina i he navegat per la xarxa a la recerca d’informació que no tenia, m’he adonat del merder en què m’he ficat, com deia al principi. Per què? Doncs en primer lloc, perquè sóc tan ignorant que no sabia que ha estat concebuda per les germanes Lana i Lilly Wachowski ―dones transsexuals, com una de les protagonistes de la sèrie, que reflecteix vivències personals de la primera―, conegudes com a realitzadores que són de la trilogia Matrix. J. Michael Straczynski també forma part de l’equip de guionistes. També he vist que el primer episodi de la primera temporada data de juny de 2015 ―o sigui que no és d’ahir i jo no estic gens al dia en qüestions televisives―, que consta de dues temporades de 12 episodis cadascuna, i que el capítol final dura dues hores i es va gravar com a cloenda i comiat a petició de la multitud de seguidors que en demanaven la continuïtat, després que Netflix anunciés la cancel·lació del projecte.

Però, després d’assabentar-me de tot això, m’he adonat que no eren aquesta mena de coses les que jo volia explicar, això ja ho fan els crítics professionals, ho he vist. El que jo volia dir-li a la meva amiga i a qui vulgui llegir aquesta recomanació, és en primer lloc que la història que narra no és pròpiament de ciència-ficció. La ficció científica és només l’excusa que lliga la connexió entre els personatges protagonistes, 8 persones ―de diversos orígens i procedències, sexes i religions, cadascuna amb la seva història personal prèvia―, que un bon dia s’adonen que estan connectades de tal manera que són capaces de sentir com les altres i actuar amb les seves habilitats.

Sense8 és una història, la dels Homo Sensorium que col·laboren i s’ajuden solidàriament per sobreviure, i són 8 històries individuals que s’entrellacen i interactuen les unes amb les altres. Cada personatge arrossega el seu passat ―en molts casos foscos o poc honorables―, el seu drama personal, però l’acció col·lectiva, haver-se d’unir per aconseguir el que els cal, els fa millors persones que no eren. El grup i el seu objectiu fa aflorar el millor de cada un.

Hi ha acció, perquè hi ha bons i dolents, naturalment. Hi ha amor i sexe mostrat amb elegància però sense complexos. La fotografia i la música són esplèndides ―hi ha moments que hom podria pensar que s’està veient un vídeo-clip. Un bon guió, amb diàlegs generalment ben trobats i resolts, fonamenta unes bones interpretacions i realització. El muntatge és molt meritori donada la gran complexitat de la història.

En fi, resumint amiga meva, que veient-la jo m’ho estic passant molt bé.

One thought on “Homo sensorium

  1. Ricard, tant a l’Emma com a mi, ens va enganxar molt la serie.. Corroboro tot el que dius.. Disfruta-la. Seria una molt bona notícia que fessin una nova temporada. Salut.

    M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.