Cal Font

A les quatre de la tarda, la plaça de Cal Font és una graella esperant la carn que s’ha de fer a la brasa. Dic a les quatre perquè és l’hora que jo he passat per allà, però podria dir-se el mateix de qualsevol hora de la franja central del dia. És una plaça dura, desproveïda gairebé totalment d’elements naturals i per això resulta freda o àrida, segons les estacions.

Amb el sol com abrusa en aquestes hores en aquest temps, creuar aquell solar reconvertit que abans ocupava la fàbrica tèxtil, és un desafiament que requereix coratge i decisió, un repte gairebé titànic. I continuïtat, constància per a no aturar-se fins a arribar a l’altra banda, doncs l’exigua protecció que ofereix l’escàs brancam del pocs (i escanyolits, encara) arbres que hi ha en relació a la immensa superfície de la plaça, no és garantia de supervivència.

Digueu-me nostàlgic, però penso que hauríem de recuperar les places d’abans o, si més no, incorporar als moderns dissenys urbans elements tan protectors com les porxades i els arbres.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.