El potet

Ara estan arribant a Lledoners els presos que faltaven.

Fa una estona he llegit un titular del Diario.es. Diu: “Defensa levanta la suspensión del militar de ‘la manada’ y pasa a estar pendiente de asignación de destino”. I m’he preguntat si els ministres nomenats per Pedro Sánchez ja han pres possessió dels seus càrrecs o encara no, perquè sembla que no ho hagin fet. Si no vaig errat, el guàrdia civil de la mateixa manada continua en llibertat malgrat haver intentat treure al seu nom un passaport que, ara com ara, no li cal per res si no és per guillar. I això també ha passat estant ja al govern l’equip socialista.

Encara hi ha més. El ministre d’afers exterior, l’indescriptible Borrell, ja ha dit que donarà suport a Llarena Solitari, tal com demana el Tribunal suprem, i ha ordenat a l’ambaixada a Bèlgica que es pressioni el govern d’aquell país perquè defensi la immunitat del jutge davant la seva justícia.

Si Llarena Solitari no tingués cap prevaricació a amagar, no tindria por de les conseqüències dels seus actes davant de cap justícia, i el Tribunal Suprem del qual forma part, no hauria demanat el que ha demanat al govern espanyol. Això, per cert, és una mostra més de l’evident separació d’ambdós poders a Espanya.

Però, penso jo, ignorant de mi, si el govern ―o un dels seus ministres, amb l’aquiescència per omissió del president― decideix intervenir en el sentit que li demana el Suprem, no està intentant influir en les decisions judicials d’un altre país?

A mi em sembla que sí, i per això penso que es tracta d’una intervenció inacceptable, impròpia d’un govern democràtic. I més si aquest govern s’autoanomena socialista. Però ja se sap que el PSOE i el PSC tenen de socialistes el mateix que jo de xerpa: res. Al final, allà on volia anar a parar és a dir que totes aquestes coses que passen diàriament, són un degoteig constant que està acabant d’omplir el meu potet i que cada dia que passa tinc més ganes de marxar d’aquesta pena de país que estan deixant entre tots. Perquè, que algú em digui ―si pot― on rau la diferència entre uns i altres, llevat de la forma dels logotips i les formes d’expressar-se.

Així que, després d’haver-los sentit dir un cop més que el dret d’autodeterminació no existeix, han esgotat el poc crèdit que per mi tenien, ja que cal no oblidar que ells també van ser partidaris d’aplicar el 155 i el van fer possible.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.