El refugi

Ara, quan vaig pel carrer, sovint tinc la sensació que encara és molta la gent que fuma i que, en molts casos, ho fan tan compulsivament com ho feia jo quan fumava. I aleshores m’envaeix una gran empatia, perquè sé com és de difícil desempallegar-se de la tirania del tabac i em sento orgullós de mantenir-me’n al marge des de fa més de 3 anys.

Ahir vaig llegir la primera part d’un relat que ha escrit una amiga meva de Facebook. Faig aquesta precisió perquè es tracta d’algú a qui no conec personalment ―com a la majoria de les meves amistats en aquesta xarxa social. I, no obstant ni tan sols recordar amb exactitud com és que ens vàrem demanar i acceptar l’amistat, a mi em resulta evident que tinc amb ella més coses en comú que amb moltes de les meves coneixences no virtuals, i una d’elles és l’afició a l’escriptura.

Tornant al seu relat, que és una de les primeres entrades que ha fet en el seu recentment estrenat blog personal, és una història senzilla, quotidiana, protagonitzada per una dona que cavalca pels alts i baixos emocionals i hormonals que comporta la quarantena. Promet, i des d’aquí l’animo a continuar, però el fet significatiu que m’ha fet portar al meu diari a aquesta escriptora novell és que, llegint-la a ella, m’han vingut a mi ganes d’escriure de nou.

Aquí pots visitar el refugi de la meva amiga.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.