Ningú ho diria

Avui és Sant Jordi. Enguany la diada ha sigut rara. Amb les institucions intervingudes per l’estat autoritari i amb presos i exiliats a causa de les seves idees ha estat una diada incompleta, no hi érem tots. I trista, pel dolor que tot plegat comporta.

Avui és Sant Jordi i, en mig de tants llibres i de recomanacions dels crítics, en mig de tants autors que ens parlen de les seves obres i de com les aborden i de com les treballen i de com les pateixen abans no les acaben i les presenten als editors sempre amb l’ai al cor no fos cas que no els agradessin, m’ha donat per pensar que la meva afició a escriure rau en l’enveja que sento d’ells, que són capaços d’explicar una història com cal explicar-la, que és una habilitat que sempre hauria volgut tenir.

A banda del llibre que l’Anna m’ha regalat de bon matí―”Per la llibertat!”, un recull de cartes adreçades als nostres presos―, quan jo he sortit a tafanejar i a buscar les roses per les dones de la família, m’he firat, naturalment. Jo m’he apoderat de quatre títols: dos de saldo, “El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde” de Stevenson i “Contraban i altres narracions” de Pla; un d’il·lustrat que he comprat a la nostra amiga Lluïsa de la Sala Artèria, “La caída de la casa Usher” de Poe, i finalment “Milions d’ampolles buides” de Pedrolo, pel centenari del seu naixement. A l’Anna li he regalat “Mujeres que compran flores” ―li agraden molt les flors― de Vanessa Monfort i pel Nil he comprat un llibre il·lustrat de poemes de Martí Pol, “Un dia qualsevol”. Això és tot, de moment, doncs la diada encara no ha acabat i ara he de tornar al rovell de l’ou amb l’Anna, que plega de treballar.

Hi havia tanta gent a la plaça, que feia goig de veure com la gent fruïa. Amb penes i treballs hem aconseguit el títol que l’Anna volia per la Paula, “Contes de bona nit per a nenes rebels” d’Elena Favilli i Francesca Cavallo, i de retruc jo també he comprat per ella ―per l’Anna― un de Joe Dispenza titulat “Sobrenatural”, sobre una temàtica que li interessa.

Avui és dilluns i els dilluns toca sessió de “Rellegim”. Quan he arribat a la residència, els avis eren a la sala d’actes, on l’alcalde els complimentava tot lliurant-los una rosa. En acabat, he acompanyat al Pere a la seva sala d’estar i l’he deixat berenant mentre jo anava a buscar “El cafè de la Granota”. Feia bo i li he proposat d’anar al jardí, a seure en un banc. Ha dit que sí, però un cop fora s’ha estimat més fer un tombet que seure a llegir. Així hem passat l’estona, passejant fins que ha arribat l’hora de marxar. En Pere és un home curiós que vol saber que hi ha darrere les cantonades, de manera que hem acabat fent la volta completa a l’edifici. És agraït i rialler, de bon conformar. I té cent anys i ningú ho diria.

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.