De lluny

Al principi em sembla que és la remor dels motors d’un avió que m’arriba de lluny. Però miro al cel, que ja és d’un blau intens, i no el veig. Ni rastre. Som en mig dels sembrats que envolten Conesa i el silenci no és absolut. A més del soroll rítmic i compassat de més de trenta parells de botes avançant pel camí, se sent el mormoleig suau de les converses dels caminadors, els pardals com canten i la brisa com belluga fulles i branques. I de fons, el brogit que a mi em recorda un avió.

Encara tardo una estona a sortir del meu error. Cal que ens acostem al parc eòlic perquè, un cop descartada la teoria de l’avió, es confirmi la meva segona sospita: el brunzit cadenciós, permanent, incessant, prové dels molins i, en mig del silenci, se sent de lluny.

La ruta en Wikiloc, aqui.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.