Rellegim

Llegint a l'avui, d'Albert Samuel Anker

Avui ha començat un nou repte. La Biblioteca i la Residència Pare Vilaseca demanaven voluntaris pel projecte “Rellegim” i m’hi vaig apuntar.

“Sentir una història estimula la capacitat de concentració i la memòria de l’oïdor i ajuda a prevenir i a retardar els símptomes de les malalties neurodegeneratives”, diu el tríptic que se’ns ha facilitat als lectors. “Rellegim” és una prova pilot que posa en contacte un voluntari i un resident amb la intenció de reforçar la sociabilitat i autoestima d’aquest. Jo penso que també ajudarà a trencar l’aïllament en què es deuen sentir immerses les persones grans que viuen en centres com la Pare Vilaseca, per més que mai estan soles i reben visites de la família. Aquesta anomalia, l’excepcionalitat d’establir una relació amb algú desconegut durant un temps, deu trencar la seva eterna rutina que és una altra manera de soledat.

Per totes aquestes coses penso que és interessant i que valdrà la pena haver-me ofert com a lector voluntari. Però, què passa si la persona a qui llegeixes ja pateix una de les malalties que pretenem prevenir?

És el cas del Pere, el resident a qui acompanyaré els dilluns a primera hora de la tarda. Avui ha estat el primer dia “de classe” i el resultat queda lluny de l’objectiu que es persegueix, que en el cas del Pere tampoc és clar. En Pere sembla estar desconnectat moltes estones, o a mi m’ho ha semblat, però això no m’arronsarà perquè hi ha moments que és capaç de centrar la seva atenció. Avui ha fitat les imatges d’un llibre de futbolistes ―no teníem més referències que la seva afició al futbol i al Barça― i, a estones, ha llegit amb rapidesa i veu alta i clara.

En Pere sembla absent, però hi és, encara que no ho manifesti per iniciativa pròpia. El repte és gran, però. El dia que ve em proposo començar a llegir algun recull de contes. Li explicaré les històries a poc a poc, sense pressa, per donar temps al seu malmès cervell a enganxar-s’hi i interessar-se pel que ve a continuació.

Estic segur que, amb paciència respondrà als estímuls. Però, si més no, els tres mesos vinents se sentirà acompanyat per un estrany una hora a la setmana.

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.