Una vergonya

Quina ràbia, quan truquen a la porta i tu estàs a l’altra punta del pis, o amb les mans molles, o a dalt d’una escala penjant la cortina del menjador, i quan arribes a obrir veus a la pantalleta del vídeo porter que era el carter i ja marxa!

Fent honor al títol de la clàssica pel·lícula, les coses com siguin, la cartera d’avui ha trucat dues vegades, però ni així he arribat a temps. Després ha tornat i jo li he retret la seva impaciència des de la comprensió que deu tenir molta feina i per això va apressada. Però li he fet veure que els destinataris postals no estem tot el dia esperant al costat de la porta del pis que ells ens truquin per obrir-los sense demora, que tenim coses a fer, que en determinades situacions ens cal el nostre temps per a arribar-hi ―sobretot si tenim una edat―, i que ells ens l’haurien de donar, abans de marxar. Ella m’ha donat el paquet, ha dit “Bon dia!” i s’ha escapolit com ha pogut.

Jo trobo que és absurd un servei de correus plantejar així, quan el sentit del servei és justament fer arribar missives als seus destinataris. Per fer-ho ben fet i portar la seva missió a les últimes conseqüències són mítics els serveis postals d’alguns països. Hi ha moltes històries que parlen de cartes que, tot i haver estat extraviades durant molts anys, han acabat arribant al seu destí.

No sembla que sigui el cas del nostre servei postal. I no ho dic tant pel que m’ha passat avui, que també, com perquè fa cosa de deu dies vaig enxampar un carter del servei estatal que anava a deixar les cartes dels meus veïns a la bústia que tenim habilitada per a la publicitat, que dóna directament al carrer perquè els repartidors no hagin d’entrar a la finca. Jo no podia donar crèdit a la reacció del carter ―en aquella ocasió era un home i no era l’habitual― quan li vaig fer veure que la seva obligació era trucar, esperar que l’obrissin i deixar els sobres a les bústies corresponents. Vaig haver d’obligar-lo a fer-ho, i vigilar-lo que ho fes correctament, i no vaig marxar d’allà fins que no va haver acabat.

Una vergonya!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.