Pròleg

Avui fa sis mesos de la tensió viscuda als col·legis del nostre país per a assegurar que arribaven les urnes, per a garantir que s’hi posaven i també que s’hi podia votar. Avui fa sis mesos de l’1 d’octubre de 2017, una data que va quedar inscrita amb lletres indelebles en la nostra història per la valentia i la dignitat de tots nosaltres. No oblidem!

Acabada la torturadora lectura de “Frankenstein”, em disposava a cercar un substitut de la novel·la de Mary Shelley per a lliurar-me de nou al plaer solitari de la lectura. Disposava de diverses possibilitats.

Entre els llibres físics que ocupen les postades de la meva biblioteca, només un presentava l’etiqueta de no llegit. És un volum que vaig trobar a preu de saldo en una parada del mercat d’antiguitats que es fa a la ciutat. Mai abans no ho havia fet, però les “Cròniques de la veritat oculta” de Calders, i el “Mirall trencat” de la Rodoreda, estaven en prou bon estat i vaig decidir comprar-los. Tots dos formen part de la col·lecció “Les millors obres de la literatura catalana” d’Edicions 62.

Però també tinc una discreta biblioteca virtual en els dispositius electrònics, i allà disposo de tres títols adquirits fa temps, que romanen a l’espera que me n’ocupi. Dos d’ells són de Ray Bradbury, dos títols de ciència-ficció que podia enllaçar amb la ciència-ficció que “Frankenstein” representava en el seu moment, quan encara no s’usava el terme: “Crónicas marcianas” i “Fahrenheit 451”, ambdós desconeguts per a mi, tot i la seva nomenada ―mai m’amagaré de dir que són un absolut inculte, malgrat les meves aficions a llegir i escriure. El tercer és “Cuentos imprescindibles (Los mejores clásicos)”, d’Anton Chéjov, un clàssic del conte. Imprescindible, diuen.

El de Calders l’he llegit no fa gaire, per allò que es tracta d’un recull de relats curts i jo, que sóc molt partidari de la brevetat, últimament tendeixo molt a les narracions breus. Però, en haver-lo acabat, vaig romandre captiu d’un cert desencís. Ja sé que dir això em pot comportar l’enemistat dels seus incondicionals, que són molts, però és honest dir el que penso i sento i, en aquest cas, llevat del deliciós “Raspall”, que curiosament és un conte infantil, la resta em van deixar bastant indiferent. I, tanmateix, no puc negar que Calders era molt imaginatiu ni que tenia molta qualitat com a literat.

El de Rodoreda el vaig descartar, si més no de moment, quan era l’opció que havia triat a priori. El tenia a les mans quan vaig llegir en el pròleg que “és una novel·la d’una gran complexitat, una mena de roman fresque o de saga familiar, aparentment molt distinta de les anteriors obres de l’autora perquè hi inclou molts personatges i, també, perquè abraça un espai  temporal molt dilatat.” No m’agraden les històries de nissagues familiars de molts personatges que s’allarguen en el temps a través de diverses generacions. “Cien años de soledad” és, potser, l’única excepció. Reconec que la incapacitat de retenir els noms dels personatges i les relacions que tenen i mantenen entre ells, és una limitació meva, una mancança que de vegades m’ha obligat a fer diagrames que m’ajudin a seguir el fil del relat, però la veritat és que penso que una història hauria de poder llegir-se sense manual d’instruccions.

Finalment, la proximitat del club de lectura (de novel·la negra) m’ha ajudat a decidir-me. Hem de debatre “De mica en mica s’omple la pica”, de Jaume Fuster. Jo ja l’he llegit ―ho vaig fer tan bon punt la biblioteca ens en va facilitar els exemplars―, però vull fer-ne una segona lectura, més crítica, per preparar el debat com cal. De manera que, abans de posar-m’hi, he decidit que llegiré les “Crònicas marcianas”, una lectura que, abans de començar-la, em sembla que ha de ser més lleugera que les altres.

No sé si m’hauré equivocat o no, no puc saber-ho d’antuvi. Però sí puc dir ja en aquests moments que el pròleg de John Scalzi ―que no sé qui és, però ho investigaré―, titulat “A los doce años un mago visitó mi ciudad”, m’ha semblat una delícia, molt més atractiu inclús que el de Jorge Luis Borges, que l’editor també n’hi inclou un de seu, de pròleg.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.