Mentides

He sortit a caminar i estic content, d’haver arribat a Sant Jaume Sesoliveres i d’haver arribat just en el moment que el sol es ponia darrere les muntanyes. He tornat a casa carregat d’energia. Diré el que penso.

Pel que llegeixo, la qüestió de la llibertat d’expressió a Espanya ha estat notícia avui a bona part de la premsa internacional més prestigiosa del món occidental, al qual nosaltres pertanyem. O, per ser més exactes, al qual hauríem de pertànyer, per raons geogràfiques i perquè el Regne d’Espanya és una democràcia moderna des de 1978. Però això, avui, és només una aparença, i cada dia que passa, la façana d’enganyifa que mostrem al món es desfà una mica més. Tant és així que el que avui manifesta la premsa internacional a què em refereixo són els seus dubtes al respecte. L’espectacle que està oferint el nostre govern, perseguint i empresonant ninotaires i rapers, mecànics i pallassos, tuitaires i artistes, està arribant a unes cotes de desvergonyiment i resulta ja tan esperpèntic que l’opinió pública d’arreu se’n fa ressò. Però no gens les institucions europees, que continuen fent l’orni, i no es donen per al·ludides, potser perquè estan governades per conservadors del mateix tarannà que el partit popular.

A mi em passa com a Rajoy, que no domino l’anglès ni que sigui baixet i es deixi; però diré en el meu descàrrec que jo no he aspirat mai a ser president del govern, coneixedor com sóc de les meves limitacions. I en això rau la diferència entre tots dos: jo reconec que sóc limitat i ell no. En conseqüència, no estic en condicions d’accedir directament als mitjans internacionals i si me n’he assabentat, és perquè consulto determinada premsa digital d’aquí que està a l’abast de tothom. Fins i tot dels membres del PSOE i la seva executiva, que semblen no saber encara de què va aquesta pel·lícula, doncs a través de la Sra. Margarita Robles ―portaveu del partit que passa per ser del sector més progressista―, han fet saber que tot el que sigui facilitar la concòrdia els sembla bé i que si retirar una sèrie de fotografies de les cares pixelades dels presos polítics que hi ha a Espanya d’una fira d’art facilita la concòrdia, doncs ben retirada està. I s’ha quedat tan ampla!

Ja fa mesos que em sembla que els socialistes no toquen quarts ni hores i ho vaig denunciant en el meu diari, però no per això vull deixar passar aquesta nova ocasió sense criticar-los durament per la seva abstenció davant les reiterades agressions als drets fonamentals que està duent a terme el Partit Popular. Això quan no hi participa activament, com quan va donar suport al Senat a l’aplicació del 155. Una vergonya!

Però els mals dels socialistes no acaben aquí. Avui he pogut llegir que el Sr. Iceta deia que ell també s’havia entrevistat amb les famílies dels presos (polítics catalans), però que no hi ha constància gràfica perquè ell no ha cridat la premsa. La meva àvia sempre em deia que s’atrapa abans a un mentider que a un coix i, efectivament, al cap de poques hores, he sentit al Telenotícies que les famílies dels presos (polítics catalans) l’hi havien desmentit, fent una precisió: només un d’aquests familiars ha tingut un breu contacte telefònic amb el Sr. Iceta, però que la conversa ha estat iniciativa d’aquest familiar.

Malament quan hem de recórrer a la mentida per quedar bé de cara a la galeria.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s