Màrtirs o guies?

No he pogut evitar sentir una certa decepció quan he sabut que l’Anna Gabriel no pensa tornar a Espanya, a declarar davant el jutge del Suprem. Ha sigut per un moment només, perquè la meva racionalitat i els seus arguments han vingut de seguida al rescat i he començat a establir una relació empàtica amb ella i a entendre la seva decisió.

He començat a analitzar la meva reacció inicial i ho he deixat de seguida, per absurd. Cada persona és un món i la seva ment raona de manera diferent de la resta i, honestament, penso que a mi ―posat en la seva pell― no m’agradaria passar a la presó ni una sola nit, si pogués evitar-ho. A la garjola que hi vagin a retre els seus ossos tota aquesta colla de nobles i notables delinqüents que han aconseguit que Espanya figuri en lloc destacat de la classificació de països corruptes, els que ja han estat jutjats i han sigut condemnats i aquells que encara ho han de ser, que continuen governant el país i encara encaixen mans d’altres mandataris del món.

En aquest cas, la Gabriel deu pensar ―com penso jo ara, després d’haver rumiat una mica― que a la causa de la independència no li calen més màrtirs, que el que fa falta són guies que ens orientin i ens marquin el camí, herois implicats com ella en la lluita i que no l’abandonin, encara que la facin des de més enllà de les nostres fronteres. Des de Suïssa també es pot fer una bona tasca, mantenint viu el conflicte que Catalunya manté amb l’estat espanyol en l’àmbit internacional, fent palès al món que el govern es comporta i actua dictatorialment.

Després, la ràdio ha ampliat la notícia i ha explicat que la cupaire considera que els seus drets no estan prou garantits a l’estat espanyol, que s’estima més acollir-se als criteris més objectius de la justícia internacional. I té raó, perquè ni tan sols l’aclaparadora ignorància jurídica que ens afecta a la majoria de ciutadans pot amagar l’arbitrarietat de les decisions que pren el jutge del cas, que és tan evident que resulta escandalosa. ¿Per què a uns processats els reté a la presó i a altres els deixa en llibertat ―encara que amb mesures preventives― si tots són investigats pels mateixos “suposats” delictes?

Perquè no hem d’oblidar que encara no han estat jutjats i, per tant, els presos polítics catalans no són culpables de res.

Seguirem lluitant per la República.

Llibertat per als presos polítics!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.