Records diversos

Llevat d’haver complert un any més, res de remarcable ha succeït a la meva vida els últims dos dies. Ja en són seixanta-quatre, però espero poder celebrar uns quants més.

Ahir ―que era el dia―, al matí vaig acompanyar a l’Anna a lliurar instàncies a dos ajuntaments que faran proves per a contractar personal administratiu. El segon era el d’Abrera, però abans vam anar a Esparreguera, on ella i jo ens vam conèixer treballant. Jo era director d’oficina i ella estudiava psicologia a la Universitat de Barcelona, i disposava de temps lliure a causa de l’estiu. La Caixa, aleshores, buscava gent amb un cert nivell d’estudis a qui poder fer contractes de tres mesos per a substituir els empleats de vacances.

Ahir fèiem comptes: fa vint-i-set anys, d’això. Ella va arribar a l’oficina sabent que no hi havia possibilitat de perllongar el seu contracte ―era una condició indiscutible―, i tot i això l’hi van renovar. Jo sempre he dit que va ser l’únic cop que la Caixa em va fer cas. Sovint, les circumstàncies del moment feien que l’entitat es quedés amb empleats mediocres. L’Anna havia demostrat ser una col·laboradora per sobre de la mitja, per què no ens l’havíem de quedar? Suposo que també hi devia concórrer algun altre detall que jo mai no vaig saber, però l’argument va funcionar i, passats els tres mesos d’Esparreguera, l’Anna va continuar entre nosaltres donant suport a altres oficines d’arreu. Però, tot i la bona sintonia que aleshores hi havia entre nosaltres, a poc a poc, vam deixar d’estar en contacte i no el vam recuperar fins passats molts anys. I, no obstant això i que les circumstàncies havien canviat molt, semblava com si el temps no hagués passat: la bona sintonia perdurava. Enguany farà tretze anys que vivim junts.

El fet és que, ahir, acabat el tràmit de l’ajuntament, vam fer un tomb pels llocs que sovintejàvem aleshores, però a Esparreguera, com arreu, tot està molt canviat i la granja on esmorzàvem cada dia, on tant havíem rigut i de la que guardem tants bons records, ja no hi és.

Ni tan sols l’oficina no hi és; allà on era, ara arrenquen queixals.

Ara hem vingut d’una concentració a la plaça de l’Ajuntament. Avui fa 4 mesos que els Jordis ―Cuixart i Sánchez― són a la presó. L’acte era en record seu i dels altres dos presos polítics ―Junqueras i Forn―, per a reclamar la seva llibertat. Però com que avui també s’ha sabut que Rajoy pensa perllongar l’aplicació del 155 fins a la tardor i aprofitar-lo per a castellanitzar l’escola catalana, la protesta també era contra això.

Una pena, que s’escriu i se sent igual en castellà que en català.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.