Llevar-se d’hora

És evident que llevar-se d’hora ajuda. Els dilluns, l’Anna ha d’anar a classe a Barcelona i matina més de l’habitual i jo em llevo amb ella. Avui, a més, érem sols al pis ―els nens han passat el cap de setmana amb son pare― de manera que quan ella ha marxat jo ja he pogut començar a feinejar. Encara no són les 10 i ja he acabat les feines domèstiques que em reservo pels dilluns, què és el dia que estic sol al pis tot el matí, i ara sóc al meu escriptori disposat a escriure alguna cosa.

Avui he tornat a despertar-me de matinada i ja no he dormit bé ni profundament la resta de la nit. Somiava amb Kin Jong-un, líder suprem de la República Popular Democràtica de Corea, que era a la botiga on em vaig comprar els pantalons ahir i també s’emprovava roba. Jo no recordava haver-me lamentat en veu alta d’haver-me engreixat, però, sens dubte ho havia fet, perquè ell se‘n fotia de mi:

―Tinc entès que, en aquest país, els pensionistes cada cop cobreu menys i que cada dia heu d’estirar més els diners per arribar a final de mes. Al pas que porteu, aviat hauràs de comprar-te uns tirants perquè no et caiguin els pantalons―. I va deixar anar una desagradable riota.

Sempre que el veig a la televisió penso que té un punt de sàdic i de llunàtic i que fa molta por als seus paisans, que semblen autòmats en aquelles formacions mil·limètriques de les parades militars. Però tot sol en aquella botiga, sense l’habitual cohort de militars d’alta graduació al seu voltant, semblava un simple busca-raons fatxenda amb ganes de fer-se notar. I, probablement ha sigut per això i ―sobretot― perquè no duia a les butxaques aquells míssils d’abast intercontinental que té, capaços d’esmicolar el seu objectiu amb els seus caps nuclears, que m’he atrevit a mirar-me’l de fit a fit, disposat a dir-li quatre coses ben dites, ja que el seu comentari m’ha semblat de mal gust. Duia el barret de sempre, negre, com l’abric llarg fins als peus que fa servir a l’hivern. La tibantor de la pell li dibuixa un gest a la boca que no s’escau amb el tarannà despòtic i cruel que jo li atribueixo, i no obstant l’expressió facial de bonhomia, amb la barbeta una mica alçada i un punt d’arrogància, m’ha aguantat la mirada abans de desaparèixer a dins de l’emprovador.

I ja no ha reaparegut, m’he despertat abans.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.