Temporal

Avui plou, com ahir, que va ploure tot el dia. I neva a molts llocs del Principat i d’Espanya, fins i tot a cotes baixes. Es fa estrany això de saber que estat envoltat de neu sense que l’hagis vist ni caure. La ciutat no nomenada té aquestes coses, també.

Palinuro espera que Europa digui alguna cosa o demani alguna explicació al govern espanyol, però, llevat que considerem una intervenció europea el fet que un dels seus dirigents hagi dit aquesta setmana en mig d’un discurs, que Espanya hauria de resoldre ja el seu problema amb Catalunya, l’Europa oficial fa l’orni. L’opinió pública, tanmateix, és cada cop més sensible a la nostra situació i més conscient de les transgressions de la llei que està cometent l’estat espanyol.

Dissabte al vespre es va celebrar la gal·la dels Premis Goya 2018. Es reivindicava una més gran presència femenina en el món del cinema. Els assistents feien ostentació d’uns al·lusius vanos vermells, però ningú no va fer cap menció a la situació de Catalunya ni als seus presos. Jo no vaig veure la transmissió ―ja fa un cert temps que he desconnectat sentimentalment d’Espanya i no sintonitzo ni TVE ni cap altra cadena espanyola―, però ho sé per algunes cròniques i pels comentaris que fan al respecte alguns “tuitaires”. Una pena, aquesta manca de compromís d’intel·lectuals i artistes espanyols.

Per fi els partits independentistes han entès que la prudència ha de ser present en tot el que facin. Diuen que han estat negociant durant el cap de setmana i que contactes i reunions encara continuen, però que ja hi ha un acord que està molt avançat. Tant de bo, perquè hi ha hagut moments que semblava que telegrafiaven les seves intencions i, la veritat, amb els rivals amb qui ens les hem de tenir, ja n’hi ha prou amb el joc brut que practiquen. No cal donar-los més avantatges.

Tant de bo, també, perquè la gent del carrer vol fets concrets, ja, després de tantes dilacions. I la prova més contundent és que aquesta setmana passada l’ANC i Òmnium els han exigit unitat i un esforç addicional per a posar-se d’acord per tal de recuperar el govern, que és la propera fita a aconseguir.

Ara estic sol a casa. La Paula acaba de marxar a la universitat per a fer un examen que espero que li vagi bé, perquè ha treballat molt. La primera a marxar, però, ha estat l’Anna, ben d’hora, a Barcelona, a les seves classes per preparar les oposicions a les quals vol presentar-se. I després el Nil, caminant fins a l’Escola Pia tot just amb un paraigua plegable i una dessuadora a sobre. Beneita adolescència!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.