El repte dels pròxims dies

He trobat un company de fatigues al supermercat. M’ha costat reconèixer-lo allà, proveint-se de queviures entre tanta gent. Normalment ens veiem al carrer, en concentracions locals que reclamen la llibertat dels presos o protesten per mesures adoptades pel govern central. L’últim cop va ser a Brussel·les, corejant “Wake up, Europe”. A Europa encara dormen, però.

Mentre escric això, els membres del Tribunal Constitucional estan fent un recés. Han de decidir si admeten a tràmit la impugnació que els ha proposat el govern espanyol sobre la designació de Carles Puigdemont. S’han reunit a l’hora de fer el vermut, una hora estrafolària, i és clar, al cap d’una hora i mitja tenien gana i han anat a dinar.

L’ANC ha convocat la gent a concentrar-se dimarts vinent a l’hora que ha de celebrar-se la sessió d’investidura. Tenim intenció d’anar-hi, però a hores d’ara tot està per fer i tot és possible. El futur, inclús el més immediat, es decideix dia a dia, en funció del resultat de cada partit. Així que avui toca estar pendents del que resolgui el TC. Després ja veurem.

El meu amic m’ha dit que dimarts no anirà al Passeig de Lluís Companya, a Barcelona. És una de les persones de la comarca que han estat citades a declarar pel tall de l’autovia el dia de la vaga de país. Però diu que no és per això i jo el crec. És un lluitador nat i no ha renunciat a les seves conviccions, però la lluita serà llarga i li cal un recés per recuperar forces.

Més enllà de la voluntat de molestar, no hi ha res en la decisió del Ministeri de l’Interior de mantenir una vigilància especial de Policia Nacional a l’interior del recinte del Parc de la Ciutadella. Què pensen trobar fent escorcolls i registrant les clavegueres? No trobaran res i ho saben, però ho fan perquè això crea una psicosi que els convé: “Us estem vigilant i estam al corrent de tots els vostres moviments, així que feu bondat!”. De manera que penso que no cal que el President del Parlament esperi resposta a la carta de protesta i de demanda d’explicacions que ha remès al Zoido-ministre.

Xavier Domènech em cau bé, però s’equivoca quan assegura que l’objectiu ara és treure’ns de sobre el 155. El 155 és una imposició arbitrària del govern espanyol. Treure’ns-el de sobre implica cedir a les seves pretensions abusives i, encara que cedíssim, ja hem vist que no hi ha garanties que Rajoy, Santamaria i Millo compleixin la seva paraula. El repte ara és mantenir-nos ferms i restituir Puigdemont com el nostre President legítim que era quan el van destituir il·legalment aquells 3.

I també li recordaria a Domènech que si el govern espanyol ha pogut actuar com ha actuat és gràcies a la connivència necessària de Ciutadans i del PSC. I que si En Comú Podem vol mantenir un mínim de dignitat, hauria d’alinear-se al costat de qui defensa la llibertat i la democràcia, encara que no cregui en la república.

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s