Angelet rabassut

Cada cop em costa més d’aguantar fins al final les intervencions de Sáenz de Santamaria. Per posar una mesura, diria que em deu costar gairebé tant com li costa a ella de dissimular la ràbia que sent quan es refereix a Puigdemont en les seves compareixences públiques. Deu ser que encara arrossega la frustració que li va produir que els independentistes guanyessin les eleccions tot i escapçats, segons expressió encunyada per ella mateixa durant la campanya. O no, i resulta que és així de mena, rabiüda i del mal caràcter.

Però, tot i que l’amaga darrere el seu aspecte d’angelet rabassut, a mi em fa l’efecte que en privat fa pagar el mal caràcter al seu assessor d’imatge, que cansat de tants improperis, sembla que s’està venjant, últimament.

El seu intent d’ahir d’impugnar preventivament la proposta d’investir Puigdemont, li ha sortit malament. El Consejo de Estado pensa que no hi ha fonaments per fer-ho, que no es pot fer, que no és el moment, en tot cas. Però ella és tossuda com les mules i ha aconseguit que el Consell de Ministres d’avui aprovi la petició d’impugnació per presentar-la al Tribunal Constitucional, passant així la patata calenta als seus magistrats més afins i fidels.

Jo de lleis no hi entenc, però segons qui sí que hi entén ―o una bona part d’ells―, allò que pretén fer el Govern espanyol és un frau de llei, que ve a ser alguna cosa com ara fer-se un vestit a mida. En el cas que ens ocupa, el que es pretén és alterar el resultat de les eleccions, que no els agrada. Tot el que no sigui respectar i acceptar la voluntat dels catalans més majoritàriament expressada ―és a dir, la restitució del President i el seu govern, il·legítimament cessats per Rajoy amb el 155―, serà frau de llei. Allò que els més antics sempre havíem dit “pucherazo”.

El President del Parlament ha dit que es ratifica en la seva decisió, que és l’única que pot prendre en ser Puigdemont el diputat electe que compta amb més suports, i que la sessió d’investidura se celebrarà dimarts, tal com ja havia anunciat. Ben fet, sí senyor! Que s’ha cregut aquesta noia? Deu ser que està molt acostumada que els espanyols s’ho deixen fer, però als catalans no se’ns pot manipular com si fóssim titelles.

Ara toca esperar a dimarts, a què arribi la sessió d’investidura. No cal esperar res de nou del Tribunal Constitucional. Si accedeix a la petició del govern espanyol, no serà cap sorpresa, ja sabem que saben copsar les seves necessitats i que afinen les resolucions. Si no hi accedeix, serà una sorpresa per nosaltres i una bona bufetada per la Soraya, ideòloga de l’estratègia, i pel govern. I no ens oblidem del Millo, col·laborador necessari en les malifetes que ens estan fent des de Madrid.

Sort que el Barça va fer dos gols a l’Espanyol i es va fer justícia, si més no en el futbol: va passar a les semifinals de la Copa del Rei qui va posar més interès a fer-ho bé i més iniciativa.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s