Copenhaguen

Ahir acabava de fer les meves anotacions just quan la Fiscalia General de l’Estat advertia Puigdemont que podia ser detingut malgrat la immunitat parlamentària. Era un flaix, però avui els diaris ja ofereixen una versió més elaborada de la notícia, i després de llegir-la he decidit que no opinaré, ja que no sóc jurista i no entenc d’aspectes tècnics, ni de jurisdiccions, ni de què va abans, si l’ou o la gallina.

Però sí que m’ha cridat l’atenció que el fiscal substitut de Maza ―Julián Sánchez Mergal, es diu; començaré a dir-li pel seu nom perquè em quedi― continua considerant Puigdemont “pròfug” de la justícia quan no és veritat. En la seva admonició, escrita en comunicat oficial de la Fiscalia, diu: “…la actuación del investigado Carles Puigdemont, dándose a la  fuga…” quan el cert és que el President va marxar a Brussel·les el 30 d’octubre, quan no existia la citació judicial, que es va emetre l’endemà. També oblida el fiscal que Puigdemont es va presentar voluntàriament a la justícia belga un cop emesa l’ordre europea de cerca.

I, tot i que no és nova, em preocupa la falta de rigor de Sánchez Mergal perquè mostra ben a les clares la seva predisposició. Si el fiscal fonamenta la seva actuació en la creença que el President ha fugit de la justícia quan no és cert, quines garanties processals li poden oferir?

Tot plegat em fa pensar en el desvergonyiment creixent de tot l’aparell de l’Estat espanyol ―hi incloc la judicatura, vista la seva coordinació amb el govern―, pel que fa a la qüestió catalana. Tot i tenir mig món pendent del procés, Espanya continua actuant amb una tranquil·litat inconcebible, com si els seus actes arbitraris i els seus pronunciaments fal·laços mai no haguessin de ser jutjats per ningú. Es creuen impunes, tant per sobre del bé i del mal que fan i desfan sense parar-se a pensar en les conseqüències, ni les immediates ―que són les que patim nosaltres ara― ni les futures ―que són les que ells algun dia patiran.

O no és desvergonyiment el que ha fet l’ambaixada espanyola a Dinamarca, manifestant sense rubor que no nos gusta que los daneses puedan escuchar a Puigdemont”. Ho ha dit el seu número dos, Javier Dago.

En altre ordre de coses, després de guanyar al Barça el primer partit de l’eliminatòria de Copa, l’Espanyol va perdre estrepitosament ahir a casa, contra el Sevilla per 0-3.

Avui, l’Antic Gremi de Traginers de la ciutat celebra la 196a edició de la seva festa en honor de Sant Antoni. No és una festa que ens agradi particularment i és per això que no hi assistim de manera regular. Quan els nens eren petits hi anàvem, però ells es cansaven de seguida i mai completàvem els 3 tombs que fan els participants. Però entenc que aquells a qui agraden els cavalls hi vulguin anar i, sobretot, que qui en té vulgui participar-hi; la festa és un gran aparador on lluir les virtuts dels animals. Són bonics, intel·ligents, i forts i dòcils alhora, i els seus propietaris, aquest dia aprofiten tant per mostrar-ne la fortalesa tibant d’un carro carregat fins al cap de munt, com la finesa i docilitat movent-se amb elegància i fent cabrioles.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s