#OnÉsPuigdemont

Avui és dissabte. Normalment, els caps de setmana el ritme de la vida s’alenteixi i les coses passen més a poc a poc, no en va es tracta un període de descans i de recuperació de forces per la majoria, uns dies que dediquem a la família i a practicar les nostres aficions favorites.

Però el cert és que, en la nostra situació política actual, això que el cap de setmana baixa el ritme és més aviat un miratge. Abans-d’ahir es va constituir el Parlament de Catalunya i es va escollir el seu President. El govern ―el de Madrid― no ha tardat ni 24 hores a amenaçar-lo amb les conseqüències penals que li pot comportar acceptar una investidura telemàtica del President a l’exili, en un intent inacceptable d’influir en les decisions que ha de prendre en l’exercici de la seva funció.

Aquesta actuació de Sáenz de Santamaria és inadmissible, com la de Rajoy, qui anteriorment ja havia advertit que impugnaria qualsevol intent d’investidura no presencial. Però aquest govern espanyol ja ens té acostumats a actuacions extemporànies i al marge de la llei que els seus components tant es vanten de defensar. Però això, que és indignant, no és el pitjor. El més greu és que ens estem acostumant que passi perquè qui hauria de posar límits a aquesta actuació arbitrària no els hi posa. Contràriament, l’oposició li’n dóna suport. I dels jutges no cal parlar: avui són el braç executor dels desitjos de Rajoy i col·laboradors necessaris en la seva deriva antidemocràtica. Ni els uns ni els altres podran eludir la seva responsabilitat històrica, perquè han esdevingut en còmplices del que passarà d’aquí a poc.

Ahir es va saber que Puigdemont planejava viatjar a Copenhaguen. Immediatament el govern espanyol va deixar a les mans del jutge la decisió d’emetre una nova ordre europea de cerca i captura contra ell. Però, tanmateix, Vox ―organització personada en la causa com a acusació popular― descarta demanar que es reactivi perquè ara podria passar el mateix que anava a passar a Bèlgica i no volen que es limitin les causes que se segueixen contra ell a Espanya. Al mateix temps i per la seva banda, l’analista Ernesto Ekaizer piulava: “Si no es demana la detenció de Puigdemont, és que s’està reconeixent que el delicte de rebel·lió que se li imputa no té consistència”.

L’advocat del President va manifestar que no han descartat cap possibilitat d’investidura, incloent-hi la presencial. L’etiqueta #OnÉsPuigdemont apareix en tot de piulades que asseguren haver vist Puigdemont en diferents llocs de Catalunya i Espanya i ja fa uns dies que es diu que s’ha intensificat el control fronterer. Però avui, l’advocat de Puigdemont diu que no està segur que anar a Copenhaguen sigui una bona idea, per si s’activa l’ordre de cerca i captura i el retenen impedint que pugui participar en la sessió d’investidura, tot i que està segur que no prosperaria l’extradició. Tot plegat sembla un intent de descol·locar al govern espanyol i posar-lo més nerviós; i també de fer-ne befa, per què no dir-ho?

I, no obstant això, jo us asseguro que ahir al vespre, quan tornava cap a casa, vaig veure com s’esmunyia entre ombres el príncep del Llac dels Cignes vestit amb malles i tot, a punt per a la funció, quan encara en faltaven 3 hores ben bones. Sortia del camió que, aparcat davant l’Ateneu, havia descarregat els decorats i l’attrezzo. Era una companyia russa, però el camió era belga i vaig pensar que el President era entre nosaltres a la ciutat no nomenada.

P. S.

Última hora: La fiscalia adverteix Puigdemont que pot ser detingut malgrat la immunitat parlamentària.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s