Una altra jornada històrica

Demà serà una altra jornada històrica. Ha de constituir-se el Parlament sorgit de les eleccions convocades per Rajoy simultàniament a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El resultat de la contesa ―amb majoria partidària de la independència―, farà que a més d’històrica sigui polèmica i tensa, perquè ja fa dies que tot el bloc espanyolista està preparant la seva rebequeria i posant a punt una escenografia idèntica a les ja viscudes els 9 i 10 de setembre i el 27 d’octubre ―abandó de l’hemicicle inclòs―, com ja ha anunciat que farà si s’intenta investir Puigdemont com a president.

Els 3 partits partidaris de l’aplicació de les mesures repressives contra Catalunya ―PP, PSOE i Ciudadanos―, no han pogut pair encara que han perdut unes eleccions que van convocar per guanyar. Tenien la certesa que l’aplicació del 155 desinflaria i faria defallir el moviment independentista, i tanmateix ―per assegurar-se― van fer tota mena de trampes amb la connivència arbitrària de la justícia i de la Junta Electoral. Però s’equivocaven de mig a mig i no van guanyar ni amb totes aquestes irregularitats, que van ser moltes. Moltíssimes.

No hem d’oblidar que la campanya es va desenvolupar amb presos i exiliats polítics, alguns d’ells candidats que per decisions de la justícia espanyola no van poder ni tan sols difondre les seves idees i aspiracions en igualtat de condicions com la resta. Un escàndol, com ara ho és també que, un cop elegits i havent guanyat legítimament el dret de formar govern, se’ls denegui la llibertat, el trasllat a presons catalanes, o l’assistència a les sessions de constitució del Parlament i d’investidura.

No és menys escandalosa la situació del President Puigdemont, que pot moure’s lliurement arreu del món, però no pot trepitjar territori espanyol perquè seria detingut en virtut d’una ordre que pesa sobre ell amb càrrecs tan poc fonamentats que serien rebutjats per les justícies de qualsevol dels països de la Unió Europea. Però, tot i això, aspira legítimament ―la veu del poble així ho ha dit― a ser restituït com a President legítim.

El bloc constitucionalista s’estripa les vestidures hipòcritament, com si no fos possible una investidura telemàtica ―ja que no li permeten tornar amb garanties de no ser detingut― que té precedents en altres llocs del món i que no està prohibida al reglament del Parlament català: simplement no se’n parla. La qüestió queda a mans de la Mesa del Parlament, que és l’únic òrgan que pot decidir-hi, fins i tot amb la recomanació en contra ―com ja s’ha produït― dels lletrats assessors, quin dictamen no és vinculant. Per contra, hi ha un nodrit grup de juristes ―més de 300― que s’han pronunciat al respecte i afirmen que hi ha prou base legal perquè sigui possible una investidura telemàtica.

Tot plegat un esperpent del triumvirat repressor per tal que Puigdemont no sigui investit. Tot plegat un despropòsit, una fugida endavant del president espanyol, tocat de mort políticament. Rajoy serà ―si no ho està sent ja― víctima de la seva pròpia medecina, la que ha aplicat sempre contra els catalans, un remei que li va proporcionar molts vots a Espanya però que, simultàniament, se li va tornar en contra a Catalunya, on ha aconseguit que arreli més que mai el sentiment independentista.

L’Assemblea Nacional Catalana convoca a concentrar-se ―demà dimecres 17 de gener, a partir de les 10,00 hores― davant del Parlament per seguir el primer ple de la majoria republicana.

Puc i vull fer-ho. Per la llibertat i la República.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s