Amb sense manies

Jo li vaig agafar mania, però de mica en mica la vaig anar oblidant. Ara estic llegint un llibre seu que m’agrada molt.

Amb l’Anna havíem pres la decisió de viure junts a casa seva, cosa que va implicar que jo canviés de residència i de feina. No feia gaire que vivia a la ciutat quan em vaig apuntar a aquell curs.

Fora de l’àmbit de l’Anna i dels nous companys d’oficina, jo no coneixia ningú en una ciutat on, quan menys ho esperava, em deien: “Vostè no sap amb qui està parlant, oi?” Deixant a banda la mala bava de qui així s’expressava ―n’hi va haver uns quants―, efectivament, jo no sabia amb qui estava parlant, ni qui era qui, ni qui feia que. Era un estrany i com a tal em sentia.

Així que aleshores no sabia qui era que impartia el curs. Jo m’havia apuntat a fer-lo perquè m’agrada escriure, no per ell. A casa havíem rebut un programa d’activitats dels centres cívics i, en fullejar-lo sense massa interès, havia trobat casualment un “Curs d’escriptura creativa”.

El curs va anar bé. Com la resta d’assistents, jo escrivia i presentava els relats que ens proposava el professor, ell els corregia durant la setmana i tots plegats els comentàvem durant la sessió següent, abans d’avançar una mica més en la teoria. Fins i tot recordo que vaig proposar crear un blog on tots podíem penjar els nostres escrits per posar-los a l’abast dels altres. A tothom li va semblar bé i jo em vaig encarregar de muntar-lo. La veritat és que va ser una bona pensada que feia més fluid el funcionament del curs.

El curs va anar bé ―jo ho he dit―, però fins a l’últim exercici, quan el professor em va fer uns comentaris que jo em vaig prendre malament perquè em va semblar que jutjava sense raó les meves intencions estilístiques. Mai no li vaig dir, de manera que em penso que ell no sap res del cabreig que vaig agafar. Està clar que a aquelles hores jo ja sabia que el meu professor és llicenciat en filologia catalana, escriptor i periodista. A més, és nascut i viu a la ciutat no nomenada, de manera que és fàcil que m’identifiqui si mai llegeix aquestes línies, cosa que és perfectament possible, sinó probable, ja que compartim amistat a Facebook tot i no ser més que simples coneguts que se saluden quan es creuen pel carrer.

Però no importa, diuen que rectificar és de savis. He revisat aquelles seves anotacions i ―vistes ara― no em semblen tan greus com perquè li agafés la mania que li he tingut durant un temps, però reconec ―i li demano disculpes per això― que aquesta aversió és la que em va impedir de comprar i llegir la novel·la que va publicar després, que precedeix el recull de relats que estic llegint i que tant m’està agradant.

La meva predilecció pels relats breus i el morbo afegit que es tractava d’un autor local que havia estat professor meu a qui havia tingut tírria però ja no i a qui encara no havia llegit, van fer que assistís a la presentació del seu llibre a la Biblioteca Central de la ciutat. D’allà vaig sortir amb el llibre sota el braç, ara l’estic llegint. Es llegeix de pressa, ja que la prosa és clara i senzilla, entenedora, i les històries captiven des del primer moment.

Són relats versemblants, com han de ser els relats per molt fantàstics que siguin; no en va la realitat ―en la qual es basen― supera molts cops la ficció. I ―penso― aquesta darrera asseveració rau en la gènesi de tots els contes del recull.

Aquest relat que ara clou, per molt absurd que sembli, també està basat en fets reals i, si fos bo, hauria de resultar versemblant. Perquè quan les coses es fan amb sense manies és quan són verdaderament autèntiques.

One thought on “Amb sense manies

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.