Esperança renovada

Avui comença un nou any i amb ell perllongo l’esperança d’un país nou, una república catalana progressiva, justa i solidària, inclusiva i acollidora, on poder viure en pau i harmonia amb el seu entorn.

La situació és complexa i de desenllaç incert. Si més no, jo no tinc gens clar cap a on tiraria si em trobés en la disjuntiva d’haver de decidir i per això esperaré a rebre estímuls dels qui entenen i fins ara han demostrat saber què fer. Els catalans som gent disciplinada; sabem gestionar la frustració, de manera que, encara que molts voldríem que la república fos una realitat immediata, si toca esperar, esperarem el temps que calgui perquè aquesta possibilitat que ara es veu tan propera esdevingui una realitat tangible.

Aviat començarem a tenir notícies, aviat han d’haver-hi moviments. D’una banda i de l’altra. I, fins i tot ―penso jo―, d’aquells que diuen que no s’hi posen perquè la qüestió catalana és un afer intern d’Espanya, país d’Europa en franca descomposició. A mitjan mes s’ha de constituir el Parlament i, a finals, hem de tenir nou President i nou Govern. Però abans encara, el jutge ha de decidir si deixa Junqueras en llibertat o el manté a la presó.

El camí cap a la nostra Ítaca està sent llarg, però també és enriquidor, com tots els viatges que persegueixen somnis. Però hi arribarem. A la nostra Ítaca hi arribarem i aleshores el nostre llarg viatge completarà el seu sentit i sabrem per fi què volen dir les Ítaques.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s