Quietud ignasiana

Ahir, en el meu diari, parlava d’un individu amb una capacitat extraordinària. Es tracta del protagonista d’una ficció cinematogràfica, que pot percebre el que ha de passar a continuació, és a dir, que pot predir el que passarà amb una certa antelació, normalment petita. Per tant, aquest personatge pot modificar el futur fent de manera diferent allò que anava a fer.

Al final, jo fabulava amb la possibilitat que aquest personatge ens vingués a veure, a passar uns dies entre nosaltres, aquí, a Catalunya, i comprovar si la seva habilitat li permetia treure l’entrellat d’una situació tan confusa com ara és la del nostre país. A mi, si més no, em vindria molt bé que algú fos capaç de dir-me què ha de venir a continuació, perquè, a hores d’ara, estic fet un embolic.

I no és que jo no estigui informat, que intento estar-ho: llegeixo les notícies i els articles d’opinió que es publiquen en diaris digitals, i segueixo els comentaris d’uns i altres a les xarxes, però, malgrat tot, o potser per això mateix, em temo que ningú no sap com es destravarà la situació. També llegeixo les aportacions de Cotarelo a través del seu blog. El politòleg té el cap molt clar i les seves anàlisis em serveixen sempre per orientar-me i saber on sóc. Però avui fins i tot ell diu que “Algo habrá que hacer” i, si no ho he entès malament, és Rajoy ―”tan aficionado a la quietud ignaciana”, diu Cotarelo― a qui correspon moure fitxa. Així que, si és el campió de l’immobilisme qui ha de prendre la iniciativa, anem ben aviats!

El panorama és desolador. El Parlament de Catalunya no es pot constituir com cal mentre tots els diputats electes no hagin retirat les seves actes corresponents. Com s’ho faran els empresonats i exiliats? El “sheriff” Zoido continua presumint de bon pols i amenaçant amb més empresonaments. No investiga l’actuació dels seus efectius l’1 d’octubre, però ordena una investigació immediata i urgent per esbrinar què va passar amb el seu sopar de Nadal. Ningú, ni tan sols qui hauria d’exercir d’oposició, exigirà explicacions del cost desmesurat d’aquest desplegament tant injustificat com innecessari. Ara volen controlar les xarxes per a poder perseguir i engarjolar també els particulars que els critiquin. Montoro ens continua collant i encara amplia el nombre de comunitats díscoles i les intervé. Hi ha qui s’inventa un país nou i especula sarcàsticament amb ell per a criticar els independentistes quan el que passa, en el fons, és que no paeix que l’independentisme ha crescut i ha tornat a guanyar i a obtenir majoria absoluta. És el que té ser la llisa més votada però no poder governar ni amb els teus socis de 155, a qui has robat els vots.

I és que la realitat supera la ficció i, encara que fos possible, el protagonista de la pel·lícula que vaig veure ahir no voldria venir a veure’ns si no era per a fer turisme. Això d’anticipar el futur, quan el futur depèn de Rajoy, és complicat sinó impossible, fins i tot per a un personatge de ficció.

Així que, deixem-nos de fantasies i cenyim-nos a la realitat, embolicada i desconcertant. El millor d’aquests dies ha sigut que hem pogut passar-los en família i que ahir ens van dir que els policies i guàrdies civils que van venir per impedir l’1 d’octubre, marxen aquest decebuts cap de setmana: Bon vent i barca nova! El pitjor és que encara tenim exiliats i presos i que no sabem què passarà.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s