Reflexió

Ahir em vaig trobar malament per culpa de la galipàndria que arrossego, que, passant de la meva voluntat, va anar a més, quant a encaparrament i molèsties diverses. Tan malament em vaig trobar que no vaig ni sortir de casa. Bé, per a ser exactes i fidels a la realitat, a mitja tarda, aprofitant el moment del dia que més bé em trobava, vaig sortir un moment, ben abrigat, naturalment. Vaig anar fins als contenidors més propers a casa, a deixar envasos i paper, i ho vaig fer més perquè em toqués l’aire que no pas per necessitat, la veritat, però és que ja estava tip d’estar-me a casa.

Al matí havia estat connectat a les xarxes una estona, però ho vaig haver de deixar per culpa del mal de cap i vaig seure a la butaca a descansar. Com que estava sol a casa, per distreure’m, em vaig posar a la televisió el primer capítol de la sèrie “Black mirror”. És pura ficció, però és versemblant, ja que parteix d’un supòsit que és perfectament possible, avui dia, a partir del qual elucubra i provoca la reflexió sobre el que podria passar a diferents nivells de la societat. L’acció té lloc a Anglaterra, país d’àmplia tradició monàrquica, i el fet que la desencadena afecta directament a la monarquia i personalment al primer ministre. Les comparacions em van resultar inevitables.

Al vespre, havent sopat, vam veure el programa especial de “Polònia” que TV3 i ETB van gravar conjuntament. En aquesta ficció, un basc arriba a Catalunya per a assabentar-se de primera mà de què va tot això del procés català. El taxista que el recull el porta a “Polònia”, el millor lloc per a trobar els polítics protagonistes i per a conèixer les interioritats de la situació. Un resum escaient per a ser emès la nit de tancament de la campanya. A més dels gags nous que recosien el guió, n’hi va haver que eren recuperats dels programes ja emesos ―el resum que veuran els bascs a ETB es remuntarà a les primeres massives diades de l’11 de setembre―, i entrevistes a periodistes com en Carles Francino (La Ser), Enric Juliana (La Vanguardia), Mònica Terribas (TV3), Glòria Serra (La Sexta) o Neus Tomás (El Diario.es).

Avui és jornada de reflexió. Ja em trobo més bé, m’ho he notat només despertar-me. El nas continua tapat i encara tinc tos, però ja no em ploren els ulls ni tinc mal de cap. Tanmateix, faré bondat i em passaré el dia reflexionant el meu vot. Ja he llegit a Palinuro, Antich i Partal. Tots tres coincideixen, demà es decideix entre autonomia o independència, entre república o monarquia. Les eleccions de demà són un referèndum que validarà o no el de l’u d’octubre, encara que les forces unionistes i els Comuns diguin que són unes eleccions autonòmiques normals. Cap dels tres s’oblida de deixar constància que la convocatòria ha estat il·legal i imposada, ni de recordar que aquesta ha estat una campanya anòmala i injusta, amb candidats que no han pogut participar-hi en igualtat de condicions, bé perquè estan a la presó, bé perquè estan a l’exili.

Si surto de casa, sortiré ben abrigat, per a no agafar fred i no decaure. Demà espero estar ja en plena forma, o gairebé. Per res del món renunciaria a votar.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s