Llarga espera

Mai m’he cregut les enquestes. Ja s’entén que no poden ser idèntiques i d’aquí que els resultats d’unes siguin diferents dels de les altres, però si fossin fiables de debò, totes les enquestes que es fan prèvies a unes eleccions donarien resultats raonablement similars, i no és el cas.

Les conclusions que publiquen els diaris sempre s’hi avenen amb els posicionaments que adopten els seus lectors davant cada contesa. S’hi acosten tant com poden acostar-se, és clar, per a resultar creïbles, però la disparitat que es dóna entre unes enquestes i les altres és sempre gran i resulta sospitosa. Si més no, a mi no em sembla possible ni normal.

Així que, una de dues: o jo sóc curt de gambals, o és que hi ha algun interès a influir en la decisió de l’elector en un sentit o en un altre. Tot i que no sóc massa intel·ligent, jo crec que hi ha més de la segona possibilitat que de la primera i per això no en faig cas. A més, ja són moltes les vegades que els resultats reals ―aquells que es donen al final, després del recompte de vots―, discrepen força de les estimacions fetes a còpia d’enquestes, fins i tot de les enquestes que es fan a peu d’urna, que en diuen. Com si les urnes tinguessin potes, que no n’hi tenien ni les fugisseres de l’u d’octubre, que van arribar als col·legis a coll dels voluntaris.

En fi, com que tampoc no crec gens en les campanyes electorals ni en la despesa que generen, fa dies que espero que arribi el dia. Mai a la vida he canviat d’opinió al llarg d’una campanya electoral i no recordo haver anat mai a un míting després de les primeries d’aquesta democràcia nostra ara tan caduca, quan era jove i hi havia anat a algun acte del PSUC, que encara existia. Però això no vol dir que a tothom li passi el mateix que a mi, i pot ser que hi hagi qui encara no té una idea clara de què vol i li cal sentir un cop i un altre, durant quinze dies, els mateixos discursos amb idèntics arguments, i per tant ho respecto, encara que penso que a hores d’ara tothom té clar de fa dies quin és el seu candidat, quina és la seva opció. En aquestes eleccions encara molt més que en d’altres.

Ara ja falta poc. Dijous 21 és a tocar i votarem, jo per la independència.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.