Quin panorama!

Aquest és el panorama, a parer meu.

Jutges del Tribunal Suprem indiscrets que donen a conèixer les seves intencions a la premsa o que consenten que publiqui els passos que ells pensen donar en les pròximes dates.

Candidats que denuncien obsessivament als mitjans públics catalans i menteixen, manipulen i crispen, incitant als seus seguidors a odiar a qui no pensa com ells, i ho fan emparats per la més absoluta impunitat.

L’il·luminat president del govern d’Espanya, com un mag, s’ha tret del seu barret de copa l’argument definitiu: “el voto útil es al PP catalán” porque Albiol es el “mejor candidato”.

Manuel Valls, exprimer ministre i membre del Partit Socialista francès, dóna suport a Arrimadas i Iceta (¡¿?!). També deu estar tocat per la llum divina.

Dretans més dretans que els dretans encara que es diuen d’esquerres, que menteixen a consciència, augurant un futur fosc i negre si guanyen els independentistes. Saben que  menteixen, però no els importa perquè l’únic que volen i els hi val és guanyar al preu que sigui.

Socialistes que opten per la frivolitat en els seus mítings i intenten, per una banda, justificar el seu suport a un article quina aprovació ha desfermat la voracitat del monstre per a reprimir els catalans, censurar els mitjans, coartar la llibertat, desmuntar les institucions i, ara, espoliar béns culturals legítimament adquirits. És a dir, tot allò que és injustificable en l’ideari d’un partit que es diu d’esquerres. Per altra banda, donen les culpes de tots els mals als antisistema i asseguren que no ballaran al seu so. Cínics! Ells han ballat els ritmes tenebrosos que els ha imposat la dreta més feixista que ha tingut Espanya des de la mort de Franco! I s’han manifestat amb ella! I s’hi han fet fotos, ben satisfets d’haver col·laborat en la noble causa d’enfortir la intocable unitat d’Espanya!

Progres que s’ofeguen en els seus propis dubtes pel que fa a Catalunya, que desencisen i perden simpaties entre qui els havia cregut i els havia votat.

I, a l’altra banda, enmig d’aquest panorama de tanta hostilitat, independentistes dels qui no parlaré, perquè són els meus i no em cal aclarir-ne les idees. Això és el que pretenc quan escric, estructurar els meus pensaments, i en aquest cas ja no em cal.

Dels independentistes només diré que m’hauria agradat que anessin plegats en una llista única, en un front comú, però que en aquest punt del procés també entenc que hagi sorgit la humana necessitat de diferenciar-se dels altres per saber quins són els suports amb què compta cadascú.

Per a mi, el 21D, l’important és votar a favor de la independència, sense que importi massa a quina de les tres formacions. Arribat el cas, estic segur que seran capaces d’entendre’s. Però, per nosaltres, ara és hora de votar per Catalunya pensant que tenim gent a la presó i a l’exili.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s