Un dia rúfol

Avui fa un dia rúfol, com dijous a Brussel·les. Però, encara que aquí no fa tant de fred, se’ns ha glaçat l’ànima en saber que a Lleida la Guàrdia Civil i tècnics aragonesos estan prenent les obres de Sixena.

El paer en cap de la ciutat, el socialista Àngel Ros, lamenta que s’utilitzi l’article 155 de la Constitució espanyola per aquestes coses, ja que ―diu― “els socialistes van donar suport a la seva aplicació per a restituir la legalitat constitucional i estatutària”.

Ciutadans, alguns centenars pel que diuen els mitjans, s’han anat congregant per oposar-s’hi. Serà debades. A hores d’ara sembla que els mossos que custodien l’edifici del Museu de Lleida i donen cobertura als qui hi ha a l’interior, ja se les han tingut amb els manifestants en algun moment. Sembla que l’operació d’espoli durarà fins a les 2 de la tarda i veïns i entitats criden a més gent a concentrar-se per dificultar-la.

Poques coses se m’acuden més obscenes que gent uniformada i armada a dins d’un museu, però el jutge ―quina mena de jutge?― els ha ordenat retirar les obres fent ús de la força, si cal. Quina mena de país és aquest que permet aquestes coses? Un país gris, com el dia que fa, un país sense futur.

He sortit al carrer a fer un parell d’encàrrecs. En tornar, abans d’entrar a casa, he mirat si teníem correspondència i si, en teníem: les targetes censals, 3, les que corresponen, i 3 sobres amb l’efígie de l’inefable Iceta, per acabar-ho d’adobar. Em sap greu, perquè em queia bé, però aquests mesos està fent un paperot vergonyós, com el socialisme espanyol. En el seu cas, a més, frivolitzar en aquesta campanya fent broma i ballaruga com fa, quan el partit del qual n’és el candidat també és responsable de la situació que tenim, em sembla fora de lloc. No cal que digui que he estripat la seva propaganda sense ni obrir els sobres.

Avui sento el mateix fàstic profund que no em trec de sobre des de l’1 d’octubre. I vull que em passi d’una vegada, aquest fàctic. Se m’està fent llarga l’espera del dia 21. Ja tinc ganes que votem, que es faci el recompte, que guanyi Catalunya. Que se n’assabentin d’una vegada per totes què és el volem la majoria de catalans i que aquí, els únics que han parlat de fractura són els qui l’estan promovent amb les seves actituds autoritàries i intransigents. I també els qui els han donat suport, com els senyors Ros i Iceta, qui fins i tot s’ha fet selfies somrient amb Arrimadas i Albiol.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s