A Brussel·les

“Pasé más frío que un pollo desplumado, pero confirmé una vez más mi admiración y mi respeto por este pueblo que he elegido como mío con toda modestia. ¡Es tan raro, tan insólito que la gente en su comportamiento colectivo te lleve el corazón a la garganta!”, escriu Ramón Cotarelo al seu blog.

Cotarelo parla de 60.000 persones i la policia belga, de més de 45.000. Ara, però, acabo de llegir que l’agència de notícies Reuters ha xifrat en 50.000 el nombre de manifestants que l’independentisme va congregar ahir a Brussel·les. Però la dada concreta no és el que importa, importa la quantitat de gotetes grogues que van conformar aquella enorme marea que va envair com un tsunami pacífic i festiu l’anomenada capital d’Europa.

Això és el que compta, que no són quatre eixelebrats antics, passats de moda i ridículs ―com diu García Albiol― els qui hi han anat a Brussel·les perquè tenen carnet d’identitat espanyol i per això són europeus ―com ha dit Sáez de Santamaria―, sinó milers de ciutadans europeus de ple dret que han volgut reclamar ―un cop més, pacíficament, és clar!― el respecte que es tenen ben guanyat i que els governs d’Espanya li neguen sistemàticament, la llibertat dels presos polítics, el retorn del seu president legítim exiliat i el cessament de tota repressió, la derivada del 155 i la que no en deriva.

A Garcia Albiol i a Sáez de Santamaria els recordaria que la realitat és tossuda i que, per molt que ens vulguin retuts als seus peus i aixafats, els catalans sempre els demostrarem ―cada cop més massivament i allà on calgui, per lluny que sigui―, la fortalesa de les nostres conviccions. Això és el que els dol, que no poden amb nosaltres, que no poden doblegar-nos. I això els provoca erupcions al·lèrgiques i incontinència verbal. El Sr. Garcia Albiol ja és així, desmesurat, ressentit, provocador. La virreina és com una nena capriciosa i consentida que fa rebequeries quan les coses no li surten com vol.

La pena és que no són els únics que reaccionen visceralment davant “las cosas que hacen los catalanes”, que n’hi ha molts com ells i que, per tant, hauríem de parlar d’anticatalanisme més que d’unionisme.

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s