Equanimitat

Avui, a aquestes hores que escric, no voldria deixar d’anotar tres coses.

La primera és que només 6 dels 10 presos polític catalans han estat posats en llibertat pel jutge i jo no entenc per què no ho ha fet amb tots. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, ara ja no haurien de ser a la presó. Mai, ningú hauria d’haver entrat, però ja que hi eren, ahir els havien d’haver deixat lliures a tots.

La segona és la gran decepció que sento amb l’esquerra d’aquest país. Del PSC ja he parlat a bastament; de Podem, no. Respecto que ni uns ni altres siguin partidaris que Catalunya es faci independent i que, per tant, no ho defensin. Tanmateix, no comparteixo que no acceptin el nostre dret a decidir el nostre futur, com seria propi de qualsevol partit polític que es consideri d’esquerres. Els socialistes ho han manifestat obertament. En el seu intent de mantenir-se equidistant, més tèbia ha sigut fins ara la posició de la formació de Pablo Iglesias al respecte. Però ara, en un acte de precampanya a Catalunya, el dirigent morat ha dit que els independentistes han despertat el fantasma del feixisme franquista, que és, sense dubte, una afirmació molt desafortunada, comparable al discurs del maltractador que culpabilitza la víctima per justificar el seu propi comportament.

I, finalment, fer esment de les múltiples formes que ja està adoptant l’ofensiva de l’estat contra l’independentisme. Ahir, que no vaig poder estar massa per l’evolució de l’actualitat, em va semblar entendre que el ministeri de l’interior espanyol desplaçaria o havia desplaçat un contingent de 50 policies per a la protecció exclusiva dels caps de llista dels partits unionistes i dels seus correligionaris que vinguessin a donar-los suport. És la particular manera que té el ministre Zoido d’entendre l’equanimitat. Ni imparcialitat ni equidistància, a escombrar cap a casa i s’ha acabat, sense miraments, sense complexos. “I si algú ens crida l’atenció, ho negarem tot”, deu pensar.

El manteniment a la presó dels quatre presos que hi romanen, va en el mateix sentit. Qui ha convocat aquestes eleccions, ho ha fet a contracor, perquè Europa li ho ha exigit ―diuen, encara que ningú ho ha confirmat―, i no obstant això no deixaran d’influir en la campanya amb actes i decisions que serien prohibits i deplorats en altres democràcies del nostre entorn. No tenen vergonya i per això no se’n poden donar.

Ara acabo de rebre en el mòbil una alerta informativa que diu que “la policia espanyola entra a escorcollar l’Institut d’Estadística de Catalunya en plena campanya del 21D”. I és que el govern espanyol té por de perdre les eleccions i ja ha començat a posar tota la carn a la graella. Ja ens ho havia advertit en Josep Maria Mainat: “La campanya mediàtica serà brutal”. I tenia raó. Fa una estona, he rebut una altra alerta titulada “El Gobierno alerta de intentos de pucherazo el 21D orquestados desde el ‘ciberespacio’”.

I és que, com diu una dita castellana, “Cree el ladrón que todos son de su condición”.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s