Tot s’hi val

Jo penso que vetllar per l’acompliment dels valors en els quals es fonamenta una organització hauria de ser una de les més importants ocupacions del seu president. Però el que jo pensi no val per a res i que ho escrigui aquí no té més valor que deixar constància del meu parer.

Sens dubte, el Sr. Juncker no té temps d’informar-se de les violacions de drets fonamentals que s’estan produint sistemàticament en un dels estats membres de la Unió Europea. Deu estar molt ocupat amb altres coses, com ara recollir premis i rebre títols de doctor en països que vulneren els drets dels seus ciutadans.

“És un afer intern de cada estat”, és la cantarella que fa servir quan li pregunten. Però quan li convé no se n’amaga de donar suport a qui governa, i tampoc no ho ha fet en el cas de Catalunya, en el qual ha fet costat al Sr. Rajoy i, fins i tot, ha acceptat com a bona la fal·làcia que les imatges de violència de l’u d’octubre eren un muntatge. Cosa indigna de qui ocupa el seu càrrec i indignant pels qui van patir la violència. No és estrany, doncs, que el president Puigdemont hagi qüestionat en veu alta la conveniència que Catalunya pertany o no al club que presideix semblant personatge.

La Junta Electoral i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’han inhibit en el cas de la denúncia presentada per la CUP per la concentració que l’extrema dreta ha programat davant la seva seu, just a la mateixa hora que ha de reunir-se el consell polític de la formació per a tancar el programa de cara a les eleccions del 21D. Encara que sembli increïble, ambdós organismes s’han negat a prohibir-la.

Aquestes mateixes instàncies són les que han prohibit la il·luminació en groc de les fonts de Barcelona, els llaços dels apoderats en els col·legis electorals, les pancartes en favor de la llibertat dels presos i les reunions dels avis de Reus, entre altres coses, però, en aquest cas, no consideren que hi hagi prou raons per a desautoritzar una concentració feixista a les portes d’una formació anticapitalista. Deu ser que pressuposen que aquesta vegada la convocatòria de “Por España me atrevo” serà pacífica i no intimidarà a ningú ni interferirà en el normal desenvolupament de la preparació de la campanya electoral. Tant de bo sigui així i no hi hagi aldarulls, però a mi em sembla que és una decisió irresponsable, fruit de l’aplicació d’un doble recer a l’hora de considerar les denúncies, que es resolen de manera diferent segons si arriben dels partits unionistes o dels independentistes.

Hi ha altres exemples d’actuacions interessades i partidistes des de tots els àmbits. El ministre d’exteriors ja va prohibir fa unes setmanes al Port de Barcelona d’assistir a un esdeveniment internacional i avui no ha permès que la Generalitat participi en un fòrum sobre ciutats i migració. I això és un intent molt evident de fer perdre competitivitat i prestigi internacional als organismes i les institucions catalanes per després dir que tot el que de dolent ens passa als catalans és culpa del procés d’independència. El partit que governa Espanya ―que és el segon menys votat a Catalunya però que ara també la governa per obra i gràcia de l’article 155―, denuncia a Mònica Terribas pels editorials que fa als “Matins” de Catalunya Ràdio. Fiscals, Policia i Guàrdia Civil, algunes associacions i inclús particulars, posseïts d’un zel extraordinari, denuncien, imputen o citen a declarar a humoristes i a bloguers fent gal·la d’una energia desfermada. I fins i tot s’han tancat perfils de Facebook. I, tot plegat, per la sola raó de no combregar amb la idea de la unitat d’Espanya. I tota aquesta manera de fer, o de deixar fer, té un nom que no agrada ―diuen― a Europa. Fins on arribarem? Fins quan pensen permetre-ho, Sr. Juncker?

A hores d’ara, tot i l’advertiment que “prevalgui la força de la raó i no la raó de la força”, ja és molt evident que l’estat espanyol té i manté oberta una causa general contra l’independentisme i jo penso que Europa hauria d’intervenir-hi per no permetre-ho. Perquè una cosa és que el Sr. Juncker sigui de dretes i correligionari del Sr. Rajoy i una altra de molt diferent és que, com a president del Consell d’Europa, consenti que passi el que està passant a Catalunya en ple segle XXI.

I mentrestant, els presos polítics, que ja han declarat davant el jutge del Tribunal Suprem, continuen a la presó. Fins dilluns, si més no.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s