Coratge

Em semblava massa bonic que Carme Forcadell i els cinc membres de la mesa del Parlament poguessin sortir indemnes del Tribunal Suprem. Finalment, ahir a la nit, el jutge Pablo Llarena va dictar les seves mesures provisionals i només un d’ells es deslliura de la privació de llibertat, encara que ―això sí― eludible mitjançant el pagament de sengles fiances. A parer meu, la decisió presa ahir només indica que el jutge del Suprem té una certa sensibilitat, diferent de la de la jutgessa de l’Audiència Nacional que jutja els membres del Govern, si és que Carmen Lamela en té alguna, de sensibilitat.

Després de conèixer la decisió, vaig veure “Polònia” a la televisió. Un rètol advertia en començar que l’episodi havia estat lliurat abans de conèixer-se la decisió del jutge sobre la presidenta i part de la taula del Parlament. El capítol acaba amb un discurs de Puigdemont i, quan acaba, l’actor que l’encarna lliura a una assistenta la perruca i les ulleres que formen part del seu personatge. A partir d’aquest instant, la càmera segueix el recorregut de l’assistenta pels passadissos, fins que arriba al magatzem i col·loca perruca i ulleres sobre un bust de porexpan a l’espera d’un nou ús. L’assistenta surt. La càmera es queda i comença un recorregut silenciós que la porta a unes prestatgeries on es troben deu bustos com el de Puigdemont. Lentament, els enfoca un a un. Tots porten perruca, molts també fan servir ulleres. Tots tenen un rètol que els identifica. Finalment, la càmera s’allunya prou per enquadrar-los a tots alhora. Són els bustos de deu ciutadans catalans que també formen part del programa i que ahir no van poder intervenir perquè es troben detinguts en presons espanyoles.

I, després, encara vaig llegir una estona. Però, quan vaig apagar la llum per agafar el son, el son no arribava i entre volta i volta ―ara cap aquí, ara cap allà― pensava en el que vaig escriure fa uns dies i que també ens deia el Govern a través del missatge que ens va fer arribar ahir. Que no podem defallir; que cal seguir endavant amb fermesa. Que hem de reconfortar-nos i animar-nos els uns als altres, i estar units per donar-nos força. Que si l’1 d’octubre gairebé tres milions de persones vam ser capaços de defensar les urnes per poder votar com ho vam fer, gairebé tres milions de persones ―si més no― hauríem de sortir al carrer demà per demostrar a Espanya i al món com és de fort i sòlid el nostre desig de llibertat. I per exigir la llibertat dels presos polítics que tenim.

Ells s’ho mereixen. I nosaltres i els nostres fills també.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s