Auto retrat

“Más vale morir de pie que vivir arrodillado”, va dir Pasionaria (1895-1989), dirigent comunista espanyola. I, abans que ella, Emiliano Zapata (1879-1919) ja havia pronunciat aquesta frase. El temps passa, però la injustícia que fa que es repeteixi, dura i perdura.

Divendres, el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana. També divendres, el Senat espanyol va aprovar l’entrada en vigor de les mesures proposades pel Govern contra l’autonomia de Catalunya. I, encara, a primera hora de la nit, Mariano Rajoy va comparèixer a la televisió per anunciar les primeres disposicions que havia pres el seu Consell de Ministres per neutralitzar aquella proclamació.

Avui, diumenge, he vist Francesc Frutos (exsecretari general del Partit Comunista Espanyol) i Josep Borrell (militant del Partit Socialista de Catalunya, exministre del govern d’Espanya i expresident del Parlament Europeu) en una estrada dirigir-se a una gran quantitat de gent (300.000 persones, segons la Guàrdia Urbana) que es manifestava a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya.

I, veient aquells oradors a l’estrada, no he pogut evitar recordar-me de Pasionaria, amb qui Frutos encara devia coincidir en alguna reunió de partit. Què pensaria Pasionaria si aixequés el cap? Perquè, més enllà de l’assumpte de la independència ―que cadascú té dret a resoldre com vulgui o pugui―, hi ha altres assumptes barrejats amb la seva reivindicació, com la democràcia, les llibertats i el dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles, assumptes que també estan en joc en aquests moments i per als quals Pasionaria tenia la seva pròpia opinió ―clara i rotunda― per la que va pronunciar aquella frase. I estic segur que ella, en cap cas, per estranya que fos la situació, faria front comú amb la dreta de tot l’espectre, des de la més extrema a la més suposadament moderna i moderada, com fan ara Frutos i Borrell i els seus correligionaris.

Entre els assistents, encapçalant la manifestació, hi havia també dirigents socialistes que, en acabar, no han tingut cap inconvenient a fer-se una “selfie” amb els primers espases del Partit Popular i Ciutadans. Una imatge per a la història. O per l’oblit, segons es miri.

He sentit vergonya, molta vergonya per ells.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s