Sense més

Avui torna a ser un dia clau. En tot aquest procés ja n’hi ha hagut d’altres, però avui és important perquè a les 4 de la tarda el Parlament de Catalunya començarà un ple que serà l’inici d’un punt d’inflexió que durarà dos dies, com a molt. El que vindrà després ha de confirmar-se i ja serà una altra cosa, encara que sembla previsible.

Durant aquestes setmanes he vingut parlant sobre Catalunya i el seu desig d’independitzar-se d’Espanya, i escrivint sobre les raons que m’han dut a adoptar la meva postura. I també he explicat des del cor com estic vivint tot el procés. Avui incorporo les conclusions que està elevant al tribunal la fiscal del cas Gürtel. No m’estendré.

Segons aquestes conclusions, sembla provat que el Partit Popular és una estructura organitzada i dissenyada per delinquir de manera reiterada al llarg del temps i que s’ha finançat de manera il·legal. També sembla demostrat que en tan tèrboles maniobres es troben involucrats molts dels membres més insignes del partit ―inclòs el Sr. Rajoy, president del Govern d’Espanya.

I, sent així, per si no hi hagués prou amb la resta de raons exposades fins avui, jo em nego a seguir governat per una colla de lladres. Com ja he dit en algun altre lloc, si els espanyols estan disposats a dipositar de nou la seva confiança en ells, que ho facin i els donin carta blanca per seguir espoliant el seu país. Però a Catalunya el Partit Popular no té representativitat suficient ―els catalans no el votem majoritàriament― i, per tant, no tenim per què aguantar més temps les decisions dictatorials, erràtiques, repressives, lesives, ni suportar el tracte discriminatori i injust que ens dispensa des de Madrid un grup de facinerosos.

L’1 d’octubre es va trencar el vincle que unia Catalunya a Espanya. El va trencar el Govern espanyol en ordenar la brutal repressió policial que va ordenar. Malauradament, el Govern espanyol no va ser l’únic, també van trencar aquest vincle tots els que van cridar “¡A por ellos, oé!”, que van ser molts i no només guàrdies civils. Malauradament, el Govern espanyol no va ser l’únic, posteriorment també han trencat aquest vincle els partits que li han donat suport en l’aplicació de l’article 155, especialment el PSOE-PSC, per més que ara els socialistes exigeixin una aplicació moderada. És que no sabien quin peu calça el Partit Popular? Ara ja és tard per fer-se enrere i, encara que manifestin la seva discrepància, per més vehement que sigui la manera de manifestar-la, el mal ja està fet. Avui ja tenim dos presos polítics i el Govern espanyol té les mans lliures per arrasar Catalunya usurpant les funcions del Govern, intervenint el Parlament, sotmetent als Mossos i fent callar als mitjans públics de comunicació. I està per veure quantes malifetes més.

Així que, si a tot això afegeixo les raons històriques i culturals que ens assisteixen, arribats al punt en què estem, crec que hem d’optar per declarar-nos independents i proclamar la República Catalana. Sense més.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s