Memòria

De tot el que hagi de passar aquesta setmana, l’únic que sembla segur és que el Senat espanyol aprovarà divendres que ve l’entrada en vigor del tristament famós article 155, i que ho farà en les condicions que li va proposar el Consell de Ministres extraordinari de dissabte passat.

Sempre he tingut problemes per ubicar els fets en el temps en què van passar i aquests problemes han convertit la meva vida és una successió desordenada i caòtica de records que he de posar en ordre sempre que he de recórrer a ells. O intentar-ho, si més no. És per aquesta raó ―i també perquè m’agrada escriure― que, d’un temps ençà, escric aquesta mena de diari on registro els fets que desperten el meu interès ―per no oblidar-los― i els pensaments i impressions que em suggereixen.

Doncs bé, és pels meus problemes de memòria que deixo constància aquí que Mariano Rajoy, en nom del Govern del Partit Popular, va proposar al Senat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i que les condicions proposades són tan severes que suposen la suspensió de l’autonomia ―ha de ser així sens dubte perquè Rajoy va assegurar que no i ho va repetir diverses vegades sense que ningú li preguntés― i són considerades inconstitucionals per alguns constitucionalistes i un cop d’estat a la democràcia per molts mitjans de comunicació internacionals de prestigi.

Anoto també que les mesures les va anunciar Rajoy genèricament primer i les va desgranar Soraya Sáez de Santamaría a continuació, amb tot detall i amb molta satisfacció. I que, per fer-ho, van comptar amb el suport incondicional de Ciutadans i del PSOE. Del partit d’Albert Ribera calia esperar-ho, estant com està més a la dreta fins i tot que el Partit Popular, però que ho hagi fet també el Partit Socialista Obrer Espanyol és vergonyós, senzillament.

Acabo d’escriure el nom complet del partit expressament, per recordar-li a Pedro Sánchez el significat de l’O de l’acrònim ―per si és que ho ha oblidat―, un significat incompatible amb qualsevol alineament amb la dreta ―la més extrema i reaccionària dels últims temps, a més―, sobretot quan el que proposa aquesta dreta és coartar les llibertats del poble.

I, com deia, ho anoto per no oblidar-ho, tot i que és tan greu que serà difícil oblidar-ho fins i tot per a la meva malmesa memòria.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s