Incredulitat

Estimats amics:

Avui, qui està súper incrèdul sóc jo.

D’una banda hi ha allò de Pedro Sánchez i el PSOE, que em té confós. Encara avui, tot i que porto ja diversos dies denunciant-la, no puc pair la postura que han adoptat en aquest assumpte nostre. Puc entendre que els socialistes no siguin partidaris de la independència en el cas de Catalunya, però hi ha dues coses que no m’entren al cap.

Una és que s’hagin posat de part del Gobierno del PP per justificar i donar suport a les mesures que ha pres i les que prendrà. No només això; el secretari general socialista s’ha desplaçat a Brussel·les per reforçar la posició del Gobierno d’Espanya davant les institucions europees com si fos un més dels seus ministres.

L’altra cosa que no puc comprendre és que el PSOE hagi eliminat del seu ideari el dret a l’autodeterminació dels pobles. Ahir vaig sentir a Pedro Sánchez parlar davant les càmeres a Brussel·les. Parlava amb la veu més engolada que mai, amb aquella veu que posa de galant ranci, de cinema de sessió doble, quan vol seduir al seu auditori amb la qual ―em sembla a mi― no aconsegueix altra cosa que sonar a fals, perquè sobreactua. I va tornar a dir ―ja ho havia dit dies enrere― que el partit socialista treballaria en la reforma de la Constitució per mantenir Catalunya dins d’Espanya, no fora d’ella.

I a tot això, ¿Iceta i el PSC què hi diuen? Res, que voleu que diguin! A hores d’ara, després de tanta submissió incondicional, la casa matriu els passa per sobre sense tenir-los en compte.

I d’altra banda em sembla súper increïble que Mariano Rajoy fes ahir l’oferta de considerar com a un retorn a la legalitat constitucional ―què n’estic de fart de sentir aquest tipus d’expressions!― la convocatòria, per part de Puigdemont, d’eleccions autonòmiques. Una de dues: Una, Mariano no entén de què va tot plegat; dos, Mariano creu que som tanoques. Com se li acut de proposar una cosa així en plena ofensiva del seu Govern i de tota la maquinària de l’Estat contra Catalunya?

Al Parlament espanyol s’acaba de debatre sobre el suposat adoctrinament a les escoles catalanes i, un cop acabat el debat, el ministeri del ram insisteix que continua rebent denúncies en aquest sentit; s’ha denunciat a mestres i directors de centres escolars per manifestacions d’odi a la policia suposadament fetes el dia que la policia saquejava centres escolars; s’ha denunciat a alcaldes i regidors per odi a la policia suposadament per haver demanat als hotelers de les seves ciutats que desallotgessin la policia dels seus establiments; s’ha empresonat per suposada sedició a dos activistes civils completament pacífics; hi ha molts membres del Govern (present i passat) i del Parlament que estan immersos en causes obertes contra ells que es troben en diversos estats de progrés; es va citar a declarar més de 700 alcaldes i ara sembla que és el torn dels directors de mitjans de comunicació; es pretén empresonar al Major Trapero per etèries raons difícils de justificar… I així un llarg etcètera al qual cal afegir que, en aquests últims dies, destacats membres del Partit Popular, amb la subtilesa que els és característica, estan suggerint il·legalitzar als partits amb programes que contemplin la independència. I que altres diputats de color taronja estan proposant controlar i censurar ―si cal, diuen― mitjans de comunicació i xarxes socials.

En aquest context de caça de bruixes feixista, com se li acut a Mariano Rajoy proposar aquesta convocatòria d’eleccions autonòmiques? Deu ser perquè, com Pedro Sánchez no s’ha adonat ―o no vol adonar-se― de la deriva feixista que està prenent el país sota el mandat de Rajoy, aquest pensa que els catalans també som pallussos i que no ens adonem que, mentrestant, abans de la celebració dels comicis, ja hauria il·legalitzat els partits independentistes perquè no poguessin presentar-s’hi. Com si no tinguéssim ja prou mostres de la rapidesa amb què es mou el Tribunal Constitucional quan es tracta de Catalunya i el seu procés d’independència!

Ara ja conec el contingut de la resposta del meu President a Rajoy i em sembla bé que continuï insistint en l’establiment del diàleg. Confio en el bon fer que ha mostrat fins ara. D’altra banda, Puigdemont té en el seu poder tota la informació que cal processar i avaluar abans de prendre les seves decisions. I, no obstant això, penso sincerament que no hi ha res a fer, que Mariano Rajoy i el seu Govern ni baixaran del burro ni afluixaran la corda.

Però la meva opinió, benvolguts amics, no li importa a ningú. Jo no sóc més que un particular, un pobre diable, un ciutadà del carrer que vota quan creu que ha de votar ―inclòs el referèndum d’autodeterminació de Catalunya―, paga religiosament els seus impostos i no té filiació política.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s