Diàleg?

Estimats amics:

Una altra vegada m’he despertat en mig de la nit i ja no he pogut dormir. Una pregunta em venia al cap una vegada i una altra: ¿Diàleg?

Dissabte, carrers i places de molts llocs d’Espanya es van omplir de gent que reclamava diàleg. Moltes persones van acudir a aquestes concentracions convocades per una organització sorgida espontàniament amb la finalitat d’aconseguir que el Govern d’Espanya i la Generalitat discuteixin i rebaixin les seves diferències asseguts al voltant d’una taula.

I diumenge, l’anomenada majoria silenciosa va deixar de ser-ho per fi i va sortir als carrers de Barcelona convocada per Societat Civil Catalana, organització que es defineix com a associació cívica i cultural no adscrita a cap partit a la qual es pertany a títol individual, encara que és discutible. Jo mai he entès massa bé per què alguns l’anomenen majoria silenciosa quan mai se li ha prohibit dir el que pensa, però, sigui com sigui, el fet és que des d’ahir caldrà buscar-li un altre nom a aquest col·lectiu, donat que les 350.000 persones vingudes de tot Espanya que la Guàrdia Urbana de Barcelona calcula que van respondre a la crida, són la meitat de les que les mateixes fonts van calcular que havien participat en la manifestació del dia de l’atur de país. Parlo només de Barcelona, ​​perquè el dia 3 hi va haver manifestacions simultànies i multitudinàries en totes les capitals de comarca catalanes.

Però, en qualsevol cas, no són els balls de números els que em preocupen. La manifestació d’ahir va discórrer pels carrers sota el lema “Prou, recuperem el sentit comú!”, que ―encara que sigui una mica trampós― porta implícit el desig que es recuperi el diàleg i la negociació, o així em va semblar entendre que ho demanaven els organitzadors en les seves declaracions als mitjans. Deixant de banda les variades ideologies dels que van acudir a la crida, no sempre tolerants i molt menys dialogants ―d’aquí els incidents i aldarulls que es van produir en alguns punts i les escenes de tall feixista que es van veure―, la veritat és que cal admetre que, encara que siguin menys que les que demanaven la independència, 350.000 persones són molta gent demanant sentit comú, si donem per bo que hi eren per això, cosa que no era així si atenem al que declaraven davant les càmeres de televisió.

La pregunta que em faig és ¿a qui se li està demanant seny? Potser m’equivoco, però em sembla prou evident que se’ls demana a Puigdemont i Rajoy.

Puigdemont ―i altres abans que ell― s’ha cansat de dir-li a Rajoy que cal parlar de Catalunya. Tantes vegades com se li ha demanat, Rajoy ha respost invariablement que no, i malgrat això, quan li pregunten, Puigdemont encara diu aquests dies que es pot parlar i deixa la porta oberta a una negociació, tot i que té un mandat clar a complir.

Rajoy, per contra, deia ahir mateix en una seva entrevista a El País que no hi ha res de què parlar, que la Constitució no es toca i que la unitat d’Espanya no es discuteix.

Sembla un androide programat per negar.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s