Tristesa

Estava trist i volia dir-t’ho. Per poder ser precís, estava buscant a la xarxa una informació que he vist aquests dies. Deia que, segons l’enquesta d’un diari, més del 50% dels espanyols considera que l’actuació policial de l’1 d’octubre a Catalunya no va ser desproporcionada; repeteixo, NO VA SER DESPROPORCIONADA. No recordo exactament el percentatge i per això que m’he posat a buscar la dada, perquè no vull enganyar a ningú, però he desistit en comprovar que no ha estat només un diari el que s’ha dedicat aquests dies a fer una enquesta tan morbosa, sinó uns quants. Confesso que ara estic molt més trist del que estava abans de començar a escriure aquestes línies per tu, perquè ja no m’importa el percentatge, sinó que ara el que considero important són els fets: el fet que a algú se li acudeixi fer aquestes enquestes, el fet que a algú se li acudeixi respondre-les i el fet que a més de la meitat de la població de tot un país li sembli que està bé que uns titelles uniformats, armats i equipats fins a les celles piquin de mala manera a ciutadans amb una papereta de vot a les mans alçades.

Estava trist per això i volia dir-t’ho. I estava trist, també, perquè vaig llegir que “un grupo de españoles buen nacidos” residents a Londres s’han organitzat per “cazar catalanes independentistas de mierda” i s’havien citat a les 9 del vespre d’ahir a Camden. No és broma, és tal com t’ho dic. Fins i tot els tenen localitzats, perquè s’han preocupat de recollir les seves dades a les xarxes i saben les direccions dels que han col·locat banderes separatistes en les seves finestres o balcons. No és broma, és tal com t’ho explico, fins al punt que la policia de Londres, que està advertida, ha muntat un dispositiu especial de protecció a la zona.

Avui estava trist i he decidit sortir de casa perquè em toqués l’aire i distreure’m i animar-me una mica. Per cert que aquesta és una recomanació dels caps separatista que ens tenen abduïts a tots els catalans sediciosos, que som tan pusil·lànimes que només oposem resistència passiva i somriem i no repartim hòsties. I, abduït com estic, els he fet cas i he sortit i me n’he anat a un poble de la província de Lleida, laboriós, agrícola i industrial, orgullós del seu producte estrella, que és el torró. Quina meravellosa matí he passat compartint les bondats d’un dia magnífic amb altres milers de compatriotes somrients – ¿abduïts? -, en pau i harmonia, passejant per la fira.

Tornant a casa pensava fer-te un resum de la situació. El matí m’ha servit per ordenar les idees i crec que ara estic en millors condicions que mai d’explicar com veig les coses i les diferents alternatives que penso que té la situació que vivim. Però després de la sufocació que t’he descrit en el primer paràgraf, m’han marxat les ganes.

Ja t’ho explicaré demà.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s