Deixeu la porta oberta

Has vist ahir el discurs del meu president? Et vas adonar que al fons es veia una porta oberta? La veritat és que em va estranyar que Puigdemont escollís un racó com aquell per fer el seu discurs davant les càmeres, amb la de llocs i quadres i tapissos bonics que hi ha a Palau. Però, a mesura que avançava el seu parlament, ho vaig entendre de seguida. No era casual, perquè va tornar a recordar a qui vulgui escoltar ―que no és el cas de Rajoy i els seus― que nosaltres ―els catalans― sempre tenim una porta oberta al diàleg. L’hem tingut oberta sempre, tot i les reiterades negatives del Govern de Madrid, especialment els darrers 7 o 8 anys. I, com va dir el meu President, la mantenim oberta ara, encara que des de Madrid només ens arribin cops de porta i improperis.

Quina diferent actitud, que diferent el missatge que es va emetre ahir des del Palau de la Generalitat del que ens va arribar des del Palau de la Zarzuela 24 hores abans! Fins i tot la posada en escena va ser diferent. El rei ―que només va mostrar voluntat de ser-ho d’una part d’espanyols― va parlar davant d’un retrat de Carles III a cavall, amb una mena de porra a la mà. Quanta sensibilitat per la seva banda ignorar als ferits i avalar l’actuació del seu govern!

La història recordarà Rajoy com el pitjor estadista d’Espanya de tots els temps -amb permís d’Aznar-, i aquest rei, el sisè dels del seu nom, apunta les mateixes maneres. Desitjo que sigui només casualitat que succeeixi al Felipe que va arrasar Catalunya el 1714.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s