Adéu, Mariano!

Benvolgut Mariano, tallo aquest canal de comunicació tan peculiar que ens ha unit des que el 20 de setembre vas envair la seu de la nostra Conselleria d’Economia.

Fins a l’últim moment he volgut mantenir viva l’esperança i m’hauria agradat que reaccionessis davant l’evident. T’ho he estat advertint tot el temps, però tu has fet com que no em senties. Jo sé que em senties i també sé que no calia que ningú, ni tan sols jo, et digués quin és el quid de la qüestió, que tu ja ho saps. Fer-te l’orni a consciència en aquest tipus de qüestions no només demostra que ets mala persona sinó que a la llarga és molt pitjor perquè enquista els problemes, els enrareix i els complica fins a ficar-los en carrerons sense sortida.

Ho estaves veient cada dia: el poble català s’havia revoltat contra la injustícia i reclamava el seu dret inalienable a decidir lliurement el seu futur. Però tu, els teus ministres i els teus fiscals, entestats en no afluixar la corda, heu portat les coses fins a un límit tan esperpèntic que ja som tristament famosos a tot el planeta per la desproporcionada i violenta resposta policial que heu donat al nostre referèndum.

Després del que vau fer l’1 d’octubre s’ha trencat qualsevol vincle que pogués haver-hi entre el meu país i el teu. Aquest poble català, pel seu comportament ―exemplar aquests dies, admirable sempre―, no es mereix el tracte que ha rebut i, només per això, ja no vull saber res més de tu.

Però no acaben aquí les coses. Aquesta nit, després de la jornada de vaga, has posat davant de les càmeres de televisió a un titella que s’ha prestat a llegir per a tots els espanyols el discurs que li heu redactat, un discurs bel·ligerant i gens tranquil·litzador en el qual sa majestat de llauna ha culpabilitzat al poble català de la desgràcia d’haver patit durant anys les teves reiterades negatives al diàleg. Una manipulació més per tenir contents a aquests centenars de milers de votants als quals t’aferres per mantenir-te al capdavant d’un govern corrupte i indigne. Ni tan sols ha tingut paraules de consol per als que han patit lesions degudes a la delicada actuació policial. I aquesta ofensa, la d’un rei crispat que s’assemblava més a la vostra idolatrada Soraya que al cap d’estat que hauria de ser, ha estat la cirereta que li faltava al pastís que ens has regalat.

Ja n’hi ha prou d’aquest color, Mariano. Per aquí no passo i me’n vaig, tallo tota comunicació amb tu.

Però abans, deixa que et digui que mai t’estaré prou agraït per haver-me permès conèixer de primera mà el calat de la dignitat d’aquest poble, de les millors virtuts de la seva gent, aquelles que afloren en les situacions més complicades. I aquests dies, units contra la teva arbitrarietat i contra la brutalitat gratuïta de la teva policia, he pogut veure a milers de persones prenent els carrers i desbordant les places. Pacíficament, tranquil·lament, somrients. Homes, dones i nens de totes les edats, catalans i espanyols procedents de qualsevol lloc d’Espanya, magribins i immigrants d’altres orígens agermanats tots per un anhel comú de llibertat.

Sense la teva impagable intervenció, mai no hauria estat possible tanta unanimitat.

PD: T’he escrit sempre en espanyol perquè no faci falta que ningú t’ho tradueixi. Portat per un excés de zel, podria manipular-lo.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s