Silenci

Fa dos dies que no escric malgrat el meu propòsit de fer-ho cada dia, encara que només escrigui una frase. La veritat és que no he tingut temps per seure davant de l’ordinador.

Avui, però, m’he despertat amb un breu diàleg donant voltes al meu cap. És diumenge i és d’hora. La resta de la família dorm encara, així que m’he aixecat sigil·losament. Després de refrescar-me la cara, he pres el primer cafè del dia, per espavilar-me.

Ara ja estic assegut davant de la pantalla. El silenci a casa és total, puc sentir el tic-tac del rellotge del menjador i el cloc suau de les tecles en prémer-les.

― ¿Escriure sempre, encara que no tinguis res a dir?

― No, no, això tampoc! Per quan no sabem què dir tenim el silenci. Encara que hauràs de fixar-te bé per saber quan algú calla perquè no té res a dir. Perquè hi ha silencis que resulten eloqüents de la mateixa manera que hi ha paraules buides, que no diuen res.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s