A la carretera

Un número molt literari el del Magazine d’ahir. En el seu espai titulat “Bona vida” publica també una mena de guia breu dels llocs que Jack Kerouac i els seus amics beatniks van sovintejar en els seus diversos viatges al llarg de tot el territori dels Estats Units. Les vivències d’aquells viatges van quedar plasmades per Kerouac en la seva novel·la “A la carretera”, que va ser bíblia i manifest de la generació beat i es va convertir en novel·la de culte i en un clàssic de la narrativa nord-americana. Ara, al setembre, es compliran 60 anys de la seva primera edició, encara que Kerouac va acabar d’escriure-la el 1951.

Gràcies a l’article he recordat jo que tenia aquesta novel·la i em vaig posar a remenar els prestatges de la meva modesta biblioteca. I, efectivament, allà la vaig trobar, al costat d’alguns altres llibres de viatges, perquè “A la carretera” pot considerar-se una novel·la de viatges. Com L’Odissea, El Quixot, La volta al món en 80 dies o El senyor dels anells, segons Rodrigo Fresán, escriptor argentí responsable d’una ressenya a “El País” que desentranyava les circumstàncies en què Kerouac va escriure la seva novel·la i m’incitava a mi a comprar-la. Fa deu anys d’això. Va ser amb motiu del 50è aniversari de la publicació de “A la carretera” i ho sé perquè he trobat aquell article del 5 de setembre de 2007 acuradament plegat en vuit plecs entre les fulles del llibre. I, enganxat amb cola a la part interior de la contraportada, també he trobat el comprovant de compra: Llibres Llorens, Vilanova i la Geltrú, 6 de setembre de 2007, 11 euros.

No recordo les raons per les quals no vaig llegir llavors la novel·la. Potser estava immers en altres lectures, la vaig deixar per a més endavant i després la vaig oblidar. No ho sé, és el més probable, perquè la veritat és que el llibre està intacte i que havia oblidat completament que el tenia. Fins ahir, quan vaig llegir el Magazine.

I em ve de perles perquè sempre hauria volgut ser un bon narrador de viatges. Bé, en realitat no seria necessari especialitzar-se en res, jo em conformaria sent un bon narrador. De qualsevol cosa, de qualsevol història interessant o que pugui fer-se interessant gràcies a una bona narració. Però dic que em ve bé haver-la trobat perquè ara, just el mateix dia que fa deu anys vaig comprar el llibre, l’Anna i jo tenim projectat iniciar un viatge amb cotxe. A Astúries, uns pocs dies per conèixer breument un lloc on encara no hem estat.

I tot i que, viatge per carretera a banda, Astúries no és Amèrica i no hi ha cap similitud entre Kerouac i els seus amics i nosaltres dos ―ni aquests són els anys cinquanta ni nosaltres som joves― llegir el llibre pot ser un estímul per al viatge i resultar inspirador per a un hipotètic relat. Naturalment, ja he posat “A la carretera” a sobre de la tauleta de nit, per no oblidar-me de llegir-lo aquesta vegada.

Perquè, això sí, nosaltres també estem bojos per viure, com els beatniks.

.oOo.

La Festa Major ha abaixat el teló amb un bonic piromusical. Mai he entès per què es tanquen les celebracions amb un espectacle que sorprèn els petits i enlluerna a tothom. Per acomiadar-la fins a l’any vinent, seria més apropiat programar un rèquiem. I és que, a més, l’endemà els grans han de treballar.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s