Protocol

Avui he fet algunes incursions en blocs de gent que escriu. Hi ha tanta gent que escriu que fins i tot hi ha blocs que es nodreixen exclusivament de relats que els envien d’infinitat d’escriptors!

Són desconeguts perquè no han publicat res, però tots són escriptors.

O almenys això em va dir un dia un autor que se’ns va acostar quan estàvem prenent un refresc en una terrassa de la Rambla de Vilanova i la Geltrú. Venia les seves obres autoeditades oferint exemplars als passejants. A part d’una modesta pensió per incapacitat, ens va explicar que els llibres eren la seva única font d’ingressos: “Si escrius, ets escriptor”, va sentenciar. I, a manera de comiat, un cop li vam haver comprat el llibre, em va dir: “Mai deixis d’escriure!”.

No han aconseguit la fama encara que hagin publicat alguna cosa, però tots són escriptors.

O almenys això opinava Ray Bradbury, que va dir: “Si segueixes escrivint, no pots fracassar. Potser no arribaràs a ser un gran escriptor, però amb treball i constància seràs escriptor”.

També és de la mateixa opinió Enrique Vila-Matas que a través del protagonista de la seva novel·la “Mac y su contratiempo” ―que aspira a convertir-se en escriptor― proposa el repte de portar un diari que tant té a veure amb aquestes anotacions meves.

Per cert que, a “Ayudante de Vilnius”, el seu bloc, Vila-Matas ha incorporat recentment la ressenya del seu llibre que va publicar “De verdad digital”. Culta i ben escrita, l’he llegit amb interès i delectació, però el seu efecte en mi ha estat devastador: sóc un absolut ignorant.

D’aquí a una estona començarà la manifestació de Barcelona de rebuig al terrorisme i d’homenatge a les víctimes de l’atemptat de la Rambla.

.oOo.

Ara ja ha acabat la manifestació. Ha estat rara. Hi ha hagut tanta representació oficial que s’ha convertit en poc menys que un acte protocol·lari, sense l’espontaneïtat que se li suposa a una manifestació d’aquest tipus.

Jo crec que ha contribuït molt a enrarir-la la presència del rei i del president del govern espanyol. En arribar, hi ha hagut clares expressions de rebuig a tots dos per part dels assistents més pròxims al lloc on se’ls ha ubicat, i fins i tot hi ha hagut un manifestant audaç que ha mostrat al rei una pancarta en què li recriminava les seves bones relacions amb Aràbia Saudita, país sota sospita d’estar finançant el terrorisme.

I penso que tant Felip VI com Rajoy han volgut estar presents perquè senten que estan perdent Catalunya. Però, malgrat les seves intencions de guanyar-se l’afecte dels catalans, el seu viatge a Barcelona només els ha servit per constatar sense intermediaris que el rebuig que generen és més gran del que imaginaven. D’aquí l’estrany de la situació: els més alts representants de l’estat estaven en un lloc on molta gent no els vol.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s