Paul Auster

El Magazine ―suplement dominical de La Vanguardia― d’avui publica una entrevista amb Paul Auster amb motiu de la seva última novel·la, un projecte en el qual ―en entorn de la pregunta ¿i si …?― descriu quatre vides diferents per a un mateix protagonista. Seix Barral publicarà “4321” a Espanya i la tindrem a les llibreries a partir de demà.

Encara que mai he llegit res d’Auster, he llegit l’entrevista atret per un dels paràgrafs entre cometes inserits en el text. El que diu aquest septuagenari nord-americà que va néixer a Nova Jersey i fa 30 anys que viu a Brooklyn (Nova York), m’ha semblat sincer i interessant, i, per tant, digne de figurar entre les anotacions del meu diari.

Quan l’editora de la revista hagi bolcat el contingut del número d’avui a l’edició digital, incorporaré aquí el vincle. Mai se sap, pot ser útil tenir la conversa sempre a punt. Però mentrestant i per si de cas, ara que encara tinc l’exemplar en paper localitzat, apuntaré a mà alguna de les seves respostes.

Al voltant de l’educació, diu:

“Passava la major part del temps al carrer amb els amics perquè els meus pares arribaven a casa tard de treballar i amb prou feines es parlaven. Vaig ser molt afortunat de créixer en un moment en què el model educatiu imperant era molt liberal i permetia que els nens gaudissin d’abundant temps lliure per jugar i llegir, no ens posaven deures perquè s’entenien com un fracàs de la tasca docent. A això s’afegia que els pares no supervisaven obsessivament als seus fills, els concedien llibertat, no eren com els pares helicòpter d’avui dia, sempre vigilant, sobreprotectors i porucs. Gaudies d’un marge d’independència i de resolució dels problemes pels teus propis mitjans que em sembla crucial per abordar després els reptes de la vida adulta”.

Del seu procés d’escriptura, explica:

“Segueixo escrivint a mà, després passo el material a màquina d’escriure i una assistenta s’encarrega, finalment, de bolcar-ho en un ordinador. Per sort, aquest alentiment derivat de la meva escassa competència tecnològica es compensa amb un instint molt acusat per saber què funciona i què no en una història. Després de mig segle escrivint, bona part del procés d’escriptura es desenvolupa sense que hi hagi molta reflexió pel mig. És com si els meus ossos, la meva pell i la meva sang em dictessin el que val la pena conservar o sacrificar. En els inicis de la meva carrera, per contra, no deixava de donar-li voltes a tot, suposava un exercici molt més lent i paralitzant. Beneïda experiència. Això no vol dir que escriure s’hagi tornat més fàcil, sinó només més fluid”.

.oOo.

Mentrestant, la nostra Festa Major evoluciona favorablement cap al seu final, amb animació als carrers i alegria en els veïns.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s