Treure profit de l’embolic

Després vénen, és clar, els qui treuen profit de l’embolic, i procuren fer anar l’aigua al seu molí ―tot i la tragèdia de la situació―, els manipuladors que sempre troben una explicació als esdeveniments que afavoreixi els seus interessos.

Són menyspreables, i no obstant això sempre n’hi ha hagut. De la constatació d’aquesta realitat sorgeix el convenciment generalment acceptat que sempre hi haurà manipuladors. Jo, per la meva banda, crec a més que la humanitat no té remei i que aquest món no l’arregla ni déu.

Diem no entendre les raons que mouen a un fanàtic a segar vides. Amb quina finalitat? Què hi guanyen amb això?, ens preguntem molts volent saber. Però, al mateix temps, hi ha també qui crea confusió entre les ments menys crítiques i instiga l’odi entre germans insinuant que un acte terrorista és conseqüència de la legítima aspiració d’un poble a decidir el seu futur. Amb similars intencions, també hi ha qui manipula unes imatges perquè només apareguin en elles aquells que li convenen, perquè són els que manen i li paguen el salari i l’hi han col·locat allà perquè és del seu mateix partit. I els beats de missa diària, hipòcrites sense parangó que veuen la palla en ull aliè abans que la biga en el seu propi. I en aquest repertori no poden faltar els perfeccionistes, els que busquen errors on potser els hi va haver sense considerar que mai podrem preveure l’imprevisible. Ni els il·luminats que no només saben el que farien amb els terroristes, sinó que, a més, saben el que caldria fer per acabar amb aquesta xacra.

Jo no crec que hi hagi solucions a curt termini.

Els governs apliquen receptes policials creient que amb elles s’erradicara el terrorisme, però aquestes receptes només aconsegueixen ―en el millor dels casos i sortosament― minimitzar els danys que acaben produint-se malgrat tot més tard o més d’hora. Però, per pocs que siguin els danys, el preu en vides humanes sempre és molt alt. És, per tant, un tractament necessari ara mateix, però ineficaç per resoldre el problema.

Vivim en un món dividit entre rics i pobres de molt diferents nivells i jo penso que el problema rau en aquestes diferències. No sé si hi ha una solució definitiva, però si n’hi ha, estic convençut que passaria per una educació que ens permeti recuperar la nostra consciència col·lectiva, el sentiment de pertinença al grup del qual formem part realment; una educació que ens faci sensibles al patiment dels altres i, per tant, que ens permeti entendre que hem de cooperar solidàriament per aconseguir un repartiment més equitatiu dels recursos i de la riquesa, un repartiment que redueixi les desigualtats.

Tots els éssers humans som iguals encara que ocupem llocs diferents del nostre planeta.

.oOo.

Acabo de rebre un missatge al mòbil que diu que els Mossos d’Esquadra han abatut al terrorista fugitiu, que s’ha resistit.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s