El cementiri i la lluna

La pluja ha començat a caure avui, mentre dormíem. Ja ens fregàvem les mans pensant que refrescaria, però no ha estat així. Malgrat la seva intensitat, suficient per fer saltar la mascareta de fang que quatre gotes mal caigudes dies enrere havien format en els cotxes, ha cessat de sobte poc després de llevar-nos. El sol s’ha obert pas a través de la negror dels núvols i els ha dissipat per posar-se a lluir radiant.

I llavors ha tornat la calor. Per ser sincers, no tan forta com dies enrere, però amb la humitat que la pluja caiguda ha afegit a l’ambient d’aquí, ja humit “per se” per la presència del mar, la sensació de xafogor era gran i els nostres cossos han començat a traspuar aigua i les robes a enganxar-se als nostres cossos d’aquella manera tan molesta que convida a fer-se una dutxa quan arribes a casa. I això és el que he fet jo, dutxar-me tan aviat com hem arribat a casa, perquè havíem sortit a resoldre junts alguns assumptes, abans que l’Anna i jo ens tornem a casa i la meva sogra es quedi sola aquí fins que acabi el mes.

Hem anat al cementiri, a veure en quin estat es troba el nínxol que ara és de la seva propietat. No només cal no oblidar els morts, també cal cuidar-los. Tots els cementiris són llocs tranquils. El de Sant Carles és un lloc tranquil enmig d’un lloc tranquil i bonic. A l’entrada hi ha un bosquet on, a més de l’aparcament, es van habilitar bancs per als passejants, potser perquè puguin fer companyia als seus éssers estimats descansant de la caminada des del poble allà asseguts, a l’ombra dels pins, en silenci, sense pertorbar la pau que inspira el lloc i que requereixen els morts. I, al costat del bosc, un camp d’oliveres meticulosament alineades, exquisidament cuidades. Bonic. Un recés de pau.

Després de la inspecció, hem decidit que calia reposar la jardinera misteriosament desapareguda que adornava la làpida on està enterrat l’avi de l’Anna, el pare del meu sogre, també difunt. Però abans d’emprendre al poble les gestions que això comporta i la resta dels assumptes que volíem resoldre, hem pujat a la Torreta, a tocar del cementiri, per contemplar la imponent panoràmica de la Badia dels Alfacs, amb Sant Carles als nostres peus.

La Torreta és la denominació popular del turó al cim del qual es va instal·lar el mirador de la Guardiola, amb un Sagrat Cor i una gran creu que recentment ha estat retirada per franquista (la seva construcció va ser ordenada pel dictador). Sant Carles és un municipi que està a favor de la independència de Catalunya.

Avui havia de produir-se un eclipsi parcial sobre una lluna que completava la seva plenitud avui també, i hem decidit acostar-nos fins a la Barra del Trabucador a posar a prova la nostra fortuna: si els núvols ho permetien, aquell és un mirador ideal per contemplar tots dos fenòmens. És difícil explicar les sensacions que ens emocionen. Almenys a mi no em resulta fàcil i deixaré de banda intentar-ho. Només us diré que, si teniu ocasió de venir fins aquí a l’estiu, no us perdeu l’espectacle dels camps d’arròs, verds i espigats en aquesta època, de les llacunes del Delta al capvespre, ni la contemplació de les múltiples colònies d’aus que les habiten. Les de flamencs són les més visibles i espectaculars i, si teniu sort, com nosaltres l’hem tingut avui en dues ocasions, podreu veure’ls volar majestuosos sobre els vostres caps, en reduïdes formacions de 8 o 10 d’un en fons. La primera vegada han sobrevolat el cotxe quan arribàvem. En la segona ocasió, han creuat l’horitzó quan la lluna, vermellosa com un nadó acabat de parir i incompleta encara per l’ombra de la Terra, alçava el seu màgic vol. Una imatge impactant que cap enginy ha gravat millor per al record que la nostra pròpia retina.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s