Sopar

Havia decidit que faria la meva maleta, però quan anava a posar-m’hi, m’ha vingut de gust escriure una estona. Encara que m’agrada tenir-ho tot controlat amb antelació, no hi ha pressa. Les vacances comencen demà i tinc temps de sobres.

Quan ahir parlava de la tranquil·litat que suposa no haver de respondre davant de ningú, no em referia al fet que d’ara endavant hagi d’utilitzar maneres agressives d’expressar-me -contra res, contra ningú- sinó al fet que, quan escric sabent que convidaré als meus amics a llegir el que en resulti, i escric d’alguna cosa sobre la qual sé que no pensen com jo, ho faig coartat fins a cert punt. Ara això ja no passarà, podré expressar-me amb total llibertat sense por de ferir cap susceptibilitat. Com que no compartiré els meus escrits a Facebook, qui els llegeixi ho farà per voluntat pròpia, perquè haurà volgut entrar al meu blog.

Aquesta nit hem dormit poc. Ahir vam anar a sopar a casa de la Gemma i el Marià, amics tan recents que cap parella coneixia a l’altra físicament. La trobada va anar molt bé i vam passar una vetllada tan agradable que es va allargar fins a les dues de la matinada.

Avui fa dos anys que va morir el pare de l’Anna.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s