Inspiració

La Tossa

Sempre és d’hora quan surt de casa per anar a buscar el diari. Avui, a més, és diumenge i està amoïnat, no para de donar voltes al que deia un article que va llegir el dia anterior. Era una lectura compartida a Facebook per una de les seves amistats i parlava dels beneficis de caminar. Que és beneficiós per la salut física de les persones és cosa que ell ja sabia, però l’article anava més enllà i insinuava els efectes estimulants que caminar té sobre l’intel·lecte. I són aquests suposats efectes els que li van cridar l’atenció i avui el tenen enredat en unes reflexions que no li donen treva des que s’ha llevat.

L’article esmentava els casos dels grans pensadors alemanys Nietzsche i Kant, que estaven tan convençuts que caminar esperonava l’activitat mental que van incorporar les llargues passejades als seus hàbits diaris. Sembla que Nietzsche caminava quatre hores cada dia. I que Kant sortia de casa a les cinc de la tarda en punt per fer sempre el mateix itinerari, d’una hora de durada, exactament.

¿O era a l’inrevés, i era l’autor d’Així parlà Zaratustra qui era tan estrictament puntual que els seus veïns s’esperaven a veure’l sortir per a comprovar si els seus rellotges anaven a l’hora? És tanta la informació que rep cada dia de les xarxes socials, que a vegades no la pot pair tota; l’excés el confon, com ara, que no està massa segur de qui feia que. I dubta uns instants abans de concloure que era Nietzsche qui caminava més. I, forçant la memòria, recorda que l’article també deia que compadia a tots aquells que, per la seva professió o el seu ofici, havien de passar seguts moltes hores, sense moure’s.

Els qui coneixen al senyor Poblet saben que li fa il·lusió reunir un recull de relats propis. Per això no para d’escriure. Arran de la lectura d’una novel·la el protagonista de la qual escriu un diari ―el diari d’un aprenent― sense cap intenció de publicar-lo, sinó únicament a benefici personal, per a soltar-se i anar agafant pràctica, ell també ha començat a escriure’n un, d’un temps ençà. És una activitat que es reserva per quan no treballa en un relat, per mantenir-se ocupat i no perdre la pràctica, com el protagonista de la novel·la. Quan revisa el que escriu, al senyor Poblet li sembla que no ho fa malament, encara que no estigui bé que s’ho digui ell. Però pensa que li falten idees per a desenvolupar relats dels quals sentir-se verdaderament satisfet. I és un fet que està preocupat per la falta d’inspiració.

Hi pensa sovint, però no sap a què atribuir aquesta mancança i sempre acaba creient que la imaginació també fuig, com aquelles paraules tan entremaliades que se li esmunyen justament quan li fan falta i s’amaguen a llocs ben recòndits del cervell, paraules juganeres que, cada cop més sovint, fan que ell hagi d’anar a buscar-les dedicant-ne un temps i un esforç que li semblen més grans cada dia que passa.

Però, malgrat tot, el senyor Poblet no es resigna a llençar la tovallola. La lectura de l’article li ha proporcionat un bri d’esperança i d’aquí les seves cabòries: si caminar quatre hores cada dia ha d’inspirar-lo, està disposat a fer-ho. En això pensava quan ha sortit de casa per anar a buscar el diari, i tot i que encara no ha pres “oficialment” la decisió sembla tan decidit a explorar aquesta via ―està tan encaboriat!― que no s’ha adonat que fa estona que ha deixat enrere la llibreria on sempre compra el diari, que ha tirat passeig amunt fins més enllà de l’estació vella, i que ara el camí que porta fa baixada i ell ja es troba al límit de la ciutat. Està a punt de travessar el riu i aviat serà a Santa Margarida.

Sort que sempre surt de casa cofat amb un trilby de palla que li preserva la calba dels efectes nocius del sol sobre la pell. I sort també que avui s’ha posat les ulleres de sol, perquè lluu un sol espaterrant i fa molta calor ja de bon matí ―fa dies que fa massa calor, diuen els experts de la televisió, i encara no ha arribat l’estiu!―, perquè el senyor Poblet camina com perdut, com posseït d’un afany que el domina i li fa posar d’esma un peu davant de l’altre, com si no sabés on va o no en fos conscient.

Sua molt i està cansat i li fan mal els peus i té la boca seca. En pren consciència i s’atura i seu sobre una soca a l’ombra d’un gran pi. És al marge d’un camí que s’enfila bosc amunt i mira en torn. “La Tossa”, diu. I, al cap d’un moment: “Hauria de beure o em deshidrataré”, pensa. I s’adona que encara duu a la mà ―mig desfet i esborrallat― el val de la subscripció que hauria d’haver canviat pel diari d’avui. I que ha sortit de casa sense diners, com sempre que surt només a buscar el diari i que, a més, avui s’ha distret i no s’ha calçat les sabates i encara porta posades les sabatilles d’estar per casa, unes sabatilles de feltre i sola de goma molt velles i atrotinades que mai es decideix a llençar.

Avergonyit, torna com pot. Encara que ho vol, li resulta impossible evitar la gent quan passa pel nucli de Santa Margarida. Per la fila que deu fer, pensa que tothom se’l mirarà, però no és així. A aquella hora, les terrasses dels bars són plenes de parroquians animats i sorollosos que fan el vermut, sí, però ningú no mostra interès en la seva estrafolària i esmunyedissa presència. Al passeig, quan hi arriba, encara queden convilatans que salten d’una ombra a la següent buscant entre els plataners el camí més curt per a arribar al seu cau, a refugiar-se de la solellada inclement. La llibreria ja és tancada quan hi passa per davant i arriba a casa sense diari, assedegat  i baldat. I  també decebut per la inutilitat de l’esforç, doncs ―diguin el que diguin Nietzsche i Kant― amb la caminada ell no ha trobat la inspiració per escriure que buscava.

―O si? ―es pregunta havent dinat.

I tot seguit llença a les escombraries les tronades sabatilles, just abans de seure descalç a escriure a l’ordinador.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s