Penombra

Jaume Cabré

Encara que desconec els teus gustos literaris, estic segur que si em fas cas i llegeixes les narracions de “Quan arriba la penombra”, t’ho passaràs bé. Com correspon a un llicenciat en Filologia Catalana, estan molt ben escrites. Jaume Cabré, l’autor, amb una prosa clara i entenedora aconsegueix capturar l’atenció del lector i convertir-lo en espectador de les seves històries. Encara que, potser seria més ajustat dir que el lector es converteix involuntàriament en testimoni, doncs Cabré el fa viure tant de prop i amb tanta intensitat els seus relats, que bé podria prestar declaració en un hipotètic judici contra els assassins que protagonitzen els tretze contes.

Els assassins de Cabré maten per raons diverses. La mort és el nexe comú que tenen els relats, però no són històries de por, ni policíaques. Són contes que traspuen un fi i mordaç sentit de l’humor amb què, lluny de banalitzar la mort, l’autor aconsegueix transmetre la naturalesa fugissera de la vida i donar-nos una idea de la insignificant distància que separa a l’una de l’altra. Cabré fa una aproximació literària a les raons per què una persona lleva la vida a altres i es converteix en assassí. Més que retrats ―en cap cas tenen pretensions doctorals―, els relats són esbossos psicològics de gent que mata, ja sigui professionalment per encàrrec, ja sigui per accident. Volent o sense voler. Per venjança, per por, perquè no està bé del cap…

Abans de començar a escriure aquesta crítica de “Quan arriba la penombra” em feia una pregunta: si Jaume Cabré és tan bo com a mi m’ha semblat, com és que no és més conegut? La veritat és que jo l’he descobert recentment, mai abans havia llegit res seu, ho confesso. Poc abans de Sant Jordi vaig sentir parlar d’aquest recull i ―arrossegat per la meva afició, cada dia més gran, pels relats curts― em vaig apuntar el títol per comprar-me’l aquell dia. En la meva ignorància he donat per fet que és un autor minoritari, però devia anar completament errat perquè…

Cabré és un escriptor sòlid

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és ara per ara un dels escriptors amb més prestigi en llengua catalana. Va començar a escriure el 1974, però va guanyar anomenada a partir de la publicació de “La teranyina” i “Fra Junoy o l’agonia dels sons”, el 1984. Ha publicat uns 25 llibres, entre novel·les, col·leccions de contes, teatre, contes infantils… Alguns dels seus títols més destacats són: “Senyoria”, “Les veus del Pamano”, “Pluja seca”… Ha obtingut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. En els darrers anys ha combinat l’escriptura de llibres amb la redacció de guions per a televisió i cinema. És un escriptor molt traduït (…) Ara per ara és un dels escriptors més internacionals de les lletres catalanes.

Gustau Nerín. El Nacional. 4 d’abril de 2017.

Si vols saber més coses de l’autor, aquesta és la seva pàgina web: http://jaumecabre.cat/ca/

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s