Godolphin

La teoria de l’iceberg, de Hemingway, sosté que al lector no cal donar-li tots els detalls, ja que és intel·ligent i en té prou amb els elements del relat que són imprescindibles. El lector omplirà amb la seva capacitat deductiva els espais buits que resultaran d’una tal gasiveria de l’autor, i els detalls accessoris que guarneixen el relat els afegirà amb la seva imaginació. I és que Hemingway era amant de l’economia de paraules.

Edith Pearlman és una escriptora nord-americana que fa quaranta anys que publica relats breus i que mai ha escrit una novel·la. Malgrat la seva dilatada dedicació a la narrativa, el reconeixement del gran públic no li va arribar fins fa cinc anys, quan va ser finalista del National Book Award i li van concedir el National Book Critics Circle Award corresponent a 2012, per una recopilació titulada “Binocular Vision”. El 2015 va tornar a ser finalista del National Book Award i va publicar un altre recull de relats, el primer títol seu que arriba al nostre país. Es tracta de “Honeydew”, traduït al castellà com a “Miel del desierto”. Edith Pearlman té vuitanta anys ara. Aquesta és la seva pàgina web: www.edithpearlman.com

Godolphin és el nom de la ciutat imaginària de Massachusetts, propera a Boston, on passen bona part de les vint històries que Edith Pearlman ens explica en el seu darrer llibre.

Vaig comprar aquest recull gràcies a una bona crítica que havia vist. Ara, quan ja he acabat de llegir tots els contes, ja us dic d’entrada, que els he gaudit. Però abans d’emetre el meu judici, encara vaig tornar a llegir aquella ressenya i vaig buscar una altra, per contrastar-les entre sí i totes dues amb la meva opinió. Són de crítics literaris professionals(1)(2) i també ells recomanen la lectura de “Miel del desierto”. Tots tres coincidim a considerar que l’Edith Pearlman desplega un estil molt personal a l’hora de narrar les seves històries i que aquestes, en si mateixes, també resulten peculiars.

L’autora és capaç de construir relats atractius sobre existències vulgars. Ho fa amb un estil propi, com queda dit, que capta i descriu la singularitat de cada personatge i els detalls que formen part de la seva vida, aparentment insignificants tots plegats. És un llibre per llegir a poc a poc, sense pressa. Cal que el lector senti la pròpia veu ―ni que sigui interiorment― dient cada frase, cal que copsi la diferència entre la pausa d’una coma i l’aturada d’un punt, cal que mantingui la intensitat que permet captar matisos perquè, sovint, Edith Pearlman insinua més que explica i cal que ens trobi preparats pel sobreentès, amatents per la sorpresa, a punt pel desconcert final.

I és que Edith Pearlman, com Hemingway, considera intel·ligents els seus lectors i és igualment partidària de la teoria de l’iceberg, amant de les paraules justes.

  1. Tot el narrable, de Robert Saladrigas. La Vanguardia-Culturas, 29/04/2017
  2. La captura del detalle, de María José Obiol. El País-Babelia, 19/04/2017

Miel del desiertoCol·lecció: AdN Alianza de Novelas. 

1ª edició: 16 de febrer de 2017. 

Preu: 17,00 €. 

Pàgines: 320.

Format: Estàndard, paper. Mides: 14,50 x 22,00 cm.

I.S.B.N.: 978-84-9104-599-1. 

Ficció moderna i contemporània.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s